El Ramon té 55 anys, és d’Igualada i viu a Tarragona des de fa uns mesos. Dorm al carrer. Obrim conversa mentre va menjant un entrepà, tres o quatre pastes dolces i pren un cafè amb llet. Som en una taula del menjador Cafè i Caliu, a la Casa de Sant Auguri de la Part Alta. M’explica que treballava en un taller mecànic de camions, però es va quedar sense feina fa quatre anys i no s’ha pogut reincorporar al mercat laboral.
L’acompanya l’Esmeralda, de 46 anys, que menja un bon plat de macarrons, tot i que només són les 10 del matí. El Ramon i l’Esmeralda es van conéixer aquí fa uns mesos i ara són parella. Ella també està a l’atur. No reben cap ajut econòmic i s’alimenten amb l’esmorzar diari del Cafè i Caliu i el dinar dos dies a la setmana -dilluns i dijous- que paga l’ajuntament. La resta del temps sobreviuen com poden.
Al menjador hi ha mitja dotzena de taules. En una del fons de la sala esmorzen quatre joves i a la del costat una dona gran sola. En una altra taula mengen dos homes de mitjana edat: un no vol parlar i l’altre explica que té 51 anys, treballava amb empreses turístiques, però ara està a l’atur, sense cap ingrès i sense habitatge.
A l’entrada de la sala hi ha una taula allargada amb mitja dotzena de tipus diferents d’entrepans, a més de galetes, croisants i altres pastes dolces, sucs, fruita i macedònia. Avui l’atenen el Juan Manuel, el Rafael i la Laura, tres dels voluntaris de Càritas que fan possible el funcionament del Cafè i Caliu. A la cuina, des de les vuit del matí ja estan preparant l’esmorzar l’Ana, l’Alícia, la Úrsula i l’Anna Maria. Fan torns per dies i tots diuen estar “molt motivats per fer un servei a la societat”.
Els usuaris del Cafè i Caliu –obert tots els dies de 9 a 11,30 del matí- no poden emportar-se menjar fora, però poden repetir tot el que vulguin. Per a molts és l’únic àpat que fan al dia. Quan arriben a l’entrada de la casa es troben la Teresa Beà, voluntària de Càritas Interparroquial i de la Fundació Bonanit, que fa les tasques de “recepcionista” i control d’accés. Alguns, a més de l’esmorzar, demanen el servei de dutxa que inclou tovallola, esponja, màquina d’afaitar i roba interior.
La Teresa els coneix pel nom i la cara a gairebé tots. N’hi ha molta gent de Tarragona, un fins i tot li demana el diari. Quan un usuari arriba per primera vegada al Cafè i Caliu ha d’omplir una fitxa amb les dades bàsiques i explicar si cobra alguna prestació i si dorm al carrer. “Això desgasta molt”, reconeix la Teresa, llicenciada en Filologia Catalana i que porta set anys com a voluntària.
El responsable del menjador és José Ramon Bahillo. També coordina la cinquantena de voluntaris que ajuden a tirar endavant una iniciativa nascuda el febrer de 2011 i de la qual en fa “una valoració molt positiva”. Cada matí es necessiten quatre persones a la cuina, tres a la sala, una al servei de dutxes i una altra que va a buscar els aliments que cedeixen diferents empreses. Cal sumar-hi la treballadora social que ajuda, assessora i acompanya els usuaris.
Ara serveixen, de mitjana, un centenar d’esmorzars, però el rècord es troba en 142. Més del vuitanta per cent són homes i amb un ventall de perfils molt ampli, cada cop més joves. Alguns a tres quarts de nou del matí ja estaven esperant a la porta de la Casa de Sant Auguri. Altres hi arriben més tard i s’hi queden fins que tanquen. La majoria repeteixen i tornen l’endemà. I com cada dia, la Teresa els saludarà pel seu nom i els voluntaris de la cuina i el menjador els hauran preparat l’esmorzar més solidari de Tarragona.
