Darrera una discreta porta de la plaça del Pallol hi ha la casa – estudi del fotògraf i pintor Lluc Queralt. Un espai on viu i treballa un dels artistes tarragonins amb més projecció internacional. L’habitatge de lloguer dels seus pares, avis, besavis… ara convertit en laboratori d’imatges i idees.
Una fotografia a la porta del carrer dóna la benvinguda als visitants. Una foto que va canviant de manera periòdica i que indica les inquietuds d’aquest home de 35 anys que s’ha passat mitja vida viatjant per mig món. De fet, a ell li agrada més el verb “transitar” que no “viatjar” i per aquesta raó el seu primer llibre es titula “Transitant”.
El llibre és un compendi de l’exposició del mateix nom que es va veure ara fa un any a Tarragona, al festival SCAN. Més d’un centenar d’imatges del seu trànsit per desenes de països, des d’Escandinàvia a Corea passant per Mongòlia, Rússia i les exrepúbliques soviètiques. Totes en blanc i negre. Fotografia analògica. Estil propi. Interès a la vessant més humana.
“Sóc un romàntic -diu amb un somriure- i m’agrada la tranquil·litat del laboratori i descobrir a poc a poc el resultat de la feina”. Al seu estudi es respira art: pintures de gran format a la paret, fotos, llibres i publicacions a les prestatgeries… Quan surt al carrer sempre porta la càmera al damunt i no para de disparar. S’autodefineix com “un col·leccionista d’imatges”.
Amb estudis d’arts gràfiques a la Laboral i de fotografia i gravat a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, Lluc Queralt es considera més fotògraf a Tarragona i més pintor als països nòrdics. “Treballo molt per encàrrec i no paro de fer coses. Tinc una exposició permanent a Reykiavik i una altra durant uns mesos a Helsinki”, comenta des del sofà del seu estudi.
Aquí se’l coneix més pel seu treball darrere la càmera. “No em preocupa gaire si tinc o no prou reconeixement a la meva ciutat”, afirma. Diu sentir-se molt a gust treballant a Tarragona, però també viatjant pel món. Fa uns mesos, per iniciativa pròpia, va anar a Síria i va compartir uns dies en un camp de refugiats dels rebels.
Del Perú a Armènia, de Georgia a Buthan, d’Islàndia al Transmongolià…Lluc Queralt sempre acaba tornant a la seva ciutat: el mar, el clima, la familia, els amics… “Tot m’inspira, però el més important és estar bé amb un mateix”, assegura.
Guanyador del concurs Absolut Portfolios en la categoría de retrat, Lluc Queralt ja pensa en el seu pròxim viatge a Escandinàvia. I mentrestant, al seu ordinador contempla, orgullós de la seva feina, unes imatges que encara no ha fet públiques. Unes fotografies realitzades a pocs metres del seu estudi i que tenen com a protagonistes a un grup de dones grans. Les ensenyarà aviat? El resultat del treball mereix una exposició.
