Un maniquí et dóna la benvinguda. Granota de color blau i un peto de color groc amb el lema “Això no es tanca”. Al costat hi ha instal·lada una màquina dels anys 30 anomenada “Vilaseca”. Dos elements tan radicalment diferents -maniquí i màquina- uneixen el principi i el final d’una història de 75 anys de vida. La història de “La Fàbrica” (amb majúscules) de Tarragona.
Així arrenca l’exposició dedicada a la fàbrica de tabacs que es pot veure a l’Arxiu, al magatzem 2 del parcialment recuperat Espai Tabacalera. La màquina és de les primeres que es van utilitzar quan va començar la producció el 1932 i permetia elaborar 40 cigarretes per minut. El maniquí amb el peto groc representa un dels últims senyals de protesta contra el tancament de la factoria que es va acabar produïnt el 2007.
Entre les dues dates hi ha un munt de coses per descobrir a la mostra. També s’explica el procés de construcció de l’edifici -la primera pedra es col·loca el 1923- i el desplaçament cap al sud dels terrenys inicials a causa de la descoberta de la necrópolis paleocristiana.
Documents originals de tota mena i una àmplia selecció de fotografies permeten fer un recorregut per una història de creixement continuat: nova maquinària, augment de plantilla i increment de producció sostingut durant molts anys fins arribar a ser la primera fàbrica de tabacs d’Espanya entre els anys 50 i 60 i assolir el rècord de 30 milions de paquets al mes. Les marques Ducados i Bisontes corresponen a aquella etapa.
La vida social i l’activitat cultural durant dècades i el tram final de la factoria a partir dels 90 mereixen altres apartats de la mostra promoguda per l’associació d’amics de la Tabacalera i l’Arxiu. Els extreballadors van més enllà de l’exposició i reclamen -en l’acte inaugural ho van fer davant l’alcalde- que es creï un centre permanent d’interpretació de Tabacalera en un dels molts edificis ara abandonats.
I és que, darrera la façana verda del jardí vertical i dels dos magatzems ocupats per dependències municipals només hi ha brutícia, vidres i finestres trencades i edificis malmesos i cada cop més degradats. El centre de producció més important durant 50 anys a Tarragona és ara un immens espai que fa pena, oblidat i sense un rumb fix: Museu Nacional Arqueològic? Biblioteca Pública? Centre d’Art? Vila dels esportistes del 2017? Ciutat de la Justícia?
L’única i escassa vida del Complex Tabacalera la proporcionen la Capsa de Música, Tarragona Impulsa, la Biblioteca Hemeroteca Municipal (que reobre aquest dilluns) i l’Arxiu. Aquí trobareu aquesta magnífica exposició plena de records, anècdotes i documents històrics de “La Fàbrica”. Estarà oberta fins al març, però només en horari de matí els dies feiners. Una llàstima! O s’amplien els horaris a les tardes i als caps de setmana o difícilment l’Arxiu podrà esdevenir un veritable espai cultural viu -conferències, llibres, exposicions- dedicat a difondre la història de la ciutat.
Jo en vaig fer servir una d’aquestes màquines. Quin temps !!!!!!!
Ricard, en aquest taller hi vaig estar 8 anys. Et volia donar les gràcies per l’interès tan gran que té en voler renovar les coses de la fàbrica.
Moltes gràcies i salutacions.
Molt bona síntesi dels 90 anys i bon reportatge de l’exposició. Gràcies per donar aquesta informació …