Ni el nom, ni el seu passat, ni el fet d’haver ficat a l’equip als setzens de la Copa han salvat a Santi Castillejo de la maledicció del dotze.
Castillejo va arribar com a nom de consens, com a ex icona futbolística del Nàstic i amb els bons resultats que havia fet com a primer entrenador del Reus com a carta de presentació.
El pistoler de Valtierra havia estat l’escollit per redirigir el projecte del “tornarem” cap al “hofemjunts” amb una dosi de coherència futbolística i d’harmonia dins del vestidor. Semblava que s’havien acabat les presses i que la paciència i les ganes de fer un projecte nou i llarg amb algú que coneixia bé la casa eren el pilar que aguantaria la nova campanya grana.
L’aposta en la que va creure el consell d’administració, però, no ha durat més de dotze jornades. Les mateixes dotze que va aguantar Luis César a primera (2006/07) després d’aquell ascens històric. El gallec va marxar com a conseqüència d’una derrota a casa davant del Mallorca. El seu substitut, Paco Flores, va tenir vint-i-sis jornades per veure com l’equip s’anava enfonsant fins al descens.
Una jornada menys li van donar a Joan Carles Oliva, a la jornada dotze (2011/12) Jorge D’Alessandro ja va agafar la plantilla amb trenta jornades de marge. D’Alessandro tampoc va ser capaç de salvar a l’equip i com l’any de primera l’equip va acabar perdent la categoria.
El precedent més immediat, Kiko Ramírez, va durar deu jornades en el seu debut amb el primer equip grana. El seu substitut Javi Salamero, amb vint-i-vuit jornades per jugar, tampoc va ficar a l’equip en zona de play-off.
Totes elles han estat sortides prematures que molts cops costen d’entendre des de fora i que massa vegades he intentat justificar amb les explicacions que m’han donat els que en saben d’això del futbol. Els registres però deixen força clar que en cap cas, i sense saber com hagués acabat sense canvi a la banqueta, s’han aconseguit els objectius.
La curta etapa de Castillejo ha estat marcada segurament per un joc que no ha convençut, pels excessius canvis i pels números (setze punts en dotze jornades) que han estat determinants. Castillejo deixa l’equip classificat pels setzens de copa i esperant rival europeu, situat a cinc punts dels play-off i a onze del líder, objectiu inexplicable marcat des de vés a saber on.
Foto: Nàstic
Amb Santi Castillejo torna a marxar un tòtem del nastiquisme contemporani que novament abandona l’entitat per la porta falsa, dracera marcada pels il·lustres granes.
Un tuit on es llegeix “Muchas gracias a todos por el apoyo en estos duros momentos, a tanta gente que conozco y otros que no. Esos ánimos hacen el trago mas fácil” és el comiat momentani pels seus seguidors a les xarxes socials del fins ara tècnic del Nàstic.
Vicente Moreno, amic íntim del Director Esportiu, Emilio Viqueira, és el substitut de Castillejo a la banqueta. L’ex tècnic del Xerès, única experiència de Moreno a les banquetes, té com a únic objectiu ficar a l’equip en play-off i trencar així els registres dels darrers recanvis com a entrenadors.
La destitució de Castillejo trenca la unitat demanada en la campanya de principi de temporada i serveix un cop més per a comprovar que el Nàstic necessita urgentment trencar amb les presses històriques i oblidar-se del passat si no vol prendre mal en el camí complicat que li està tocant recórrer.
