Carregant ...

Un gran caos molt organitzat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Aspecte d'una de les plantes afectades per la parada del Complex Industrial Repsol a Tarragona, amb acumulació de materials per revisar o substituir

Aspecte d’una de les plantes afectades per la parada del Complex Industrial Repsol a Tarragona, amb acumulació de materials per revisar o substituir

El Carlos és d’Avilés, però ja porta un mes treballant a Tarragona. Al seu costat, el Serafín, de Lleó, descansa uns minuts enmig d’un torn de feina de deu hores. Els dos porten un casc amb la identificació de la seva empresa, Imasa, que es dedica al manteniment i muntatge d’instal·lacions industrials.

Carlos i Serafín fan una cigarreta en un dels espais habilitats per a fumar al Complex Industrial de Repsol, al polígon nord. Hi ha màquina de cafès i aigua, uns lavabos portàtils i anuncis per tot arreu apel·lant a les mesures de seguretat. Ells són dos dels 1.500 treballadors extres que participen en les tasques de la parada que afecta una part de les instal·lacions de Repsol.

Els sevillans Óscar i Ángel han llogat un apartament a La Pineda mentre treballen a la parada

Els sevillans Óscar i Ángel han llogat un apartament a La Pineda mentre treballen a la parada

Juan Carlos és electricista, de Galícia, i reconeix que la feina “està ben pagada”. Coneix a fons altres refineries i diu que aquí es treballa “força relaxat perquè tot està molt ben programat”. Els sevillans Óscar i Ángel, en canvi, asseguren que és “dur” fer un torn de dotze hores i només tenir un dia de festa a la setmana. Descansen i dormen en un apartament de La Pineda.

Les converses amb ells es mantenen amb un soroll constant de fons i en un espai on no paren de moure’s persones i vehicles. A mig matí, a la planta d’Olefines de Repsol es viu una sensació de caos: grúes, camions de gran tonatge, operaris amunt i avall, treballadors enfilats a les instal·lacions en alçada, cascos de diferents colors, tècnics de prevenció, supervisors, material per terra, tanques per habilitar el pas de vianants… Tot, però, sota una aparent coordinació, control i organització.

Operaris al costat d'una de les noves turbines que s'han canviat per primera vegada a la planta d'Olefines

Operaris al costat d’una de les noves turbines que s’han canviat per primera vegada a la planta d’Olefines

Dia punta amb uns 3.000 treballadors: els 1.600 habituals de la companyia i els que pertanyen a alguna de les empreses subscontractades –un centenar- per participar en les tasques de revisió i manteniment a les plantes afectades per la parada. A uns quants metres d’alçada resulta espectacular observar una de les operacions més importants de tot l’operatiu: el canvi de les turbines instal·lades el 1973 i que no s’havien substituït mai. Desenes d’operaris es mouen en un espai relativament petit. El personal amb casc blanc -de Repsol- supervisa tots els moviments.

Fàtima González, tècnica de prevenció amb armilla groga, porta molts anys treballant en l’àmbit industrial i considera que la presència de les dones ja està normalitzada en un sector on predominen els homes en més d’un 90 per cent. “És difícil controlar tanta gent en una operació d’aquesta envergadura”, comenta la Fàtima. Cada dia fa una ronda  per totes les instal·lacions afectades per la parada. “Les mesures de seguretat es compleixen, però molta gent no valora prou els riscos de la feina”, explica.

Fàtima González, una de les moltes persones que treballen en la prevenció de riscos durant la parada

Fàtima González, una de les moltes persones que treballen en la prevenció de riscos durant la parada

Hi ha una obsessió per la seguretat a tot el complex industrial: missatges a cada cantonada i consells de trànsit on s’utilitzen la imatge de Marc Màrquez i Dani Pedrosa i on es fa una especial incidència de no consumir alcohol en els àpats. En aquesta última idea també participen una vintena de bars i restaurants de la zona que ofereixen als treballadors de la parada menús econòmics amb begudes sense alcohol.

Una jornada qualsevol en aquests dos mesos de parada a Repsol comença ben aviat, demanant als empleats que arribin amb prou temps per evitar col·lapses a les entrades i anar als aparcaments assignats. Hi ha senyals indicatius per tot arreu (RQ i RP). Un cop dins del complex, cal anar a buscar el material de seguretat a una carpa que s’hi ha habilitat.

Una grua de grans dimensions opera al mig de la planta

Una grua de grans dimensions opera al mig de la planta

L’empresa Dräger, que gestiona aquest espai a Repsol Petróleo, disposa d’equips autònoms i semiautonòms de respiració, detectors de gasos, emissores, extintors, màscares, llanternes, xiulets i una llista interminable de material. El jove responsable de la carpa és de Granada, però ja fa temps que va marxar a treballar a la seu central de la companyia a Alemanya.

Soroll i moviment constant a les instal·lacions aturades. No ho sembla, però el que s’està fent avui es va començar a programar fa un o dos anys. Cal planificar molt per tenir clara i precisa la seqüència dels 60 dies de parada. Un caos organitzat amb centenars d’operaris que contrasta a l’altra banda del vial amb la netedat de la planta de Dow que continúa funcionant amb normalitat, al marge de l’immens operatiu de Repsol. La parada més gran  -amb una inversió total de 95 milions d’euros- entra a la recta final, sense baixar un ritme que sembla frenètic. Tot és tan gran i espectacular, hi ha tanta gent treballant-hi que quan surts de la “zona zero” tens la sensació de deixar enrere una ciutat amb vida pròpia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *