Mr. Harris arriba al Nou Estadi amb la seva “tablet” particular, una llibreta amb espiral, mida foli.
El seu cabell blanc perfectament pentinat en un dia de pluja, la seva jaqueta “Fred Perry” i la seva flegma el delaten a la part superior de la tribuna.
Mr. Harris es gira i pregunta amb un anglès amb accent del sud alguns detalls que se li escapen de les dues alineacions del derbi que ha vingut a viure i a prendre bona nota en directe.
Aquell senyor anglès d’edat avançada és un emissari Hammer al Nou Estadi, un observador del West Ham que ens ensenya uns papers amb el segell del club i que es passa el partit des del minut u prenent notes constantment.
A Mr.Harris, no el sorprèn l’ambient, fluix, deu pensar, acostumat a viure rivalitats eternes amb Tottenham, Arsenal, Chelsea o Crystal Palace, tampoc li ve de nou el clima, com deia plou i molt des de l’inici del derbi i dono per suposat que no li estranya gens el poc ritme que manté l’enfrontament.
Segurament troba a faltar el “Forever Blowing Bubbles” que és substituït per l’himme del Nàstic, recordant d’alguna manera a uns personatges animats que vivien en una bombolla capitanejada pel capità Bob.
Qüestió de dinàmiques
El partit agafa un cop més les característiques d’un encontre britànic, si no fos perquè als camps anglesos fa temps que ja no es veuen paraigües quan plou.
Als cinc minuts David Sánchez avisa amb el primer xut a porta i Àngel respon amb una bona aturada a la falta llençada per l’andalús del Nàstic.
Els grana semblen disposats a fer prendre bona nota a aquell visitant Hammer que s’ha colat a les grades.
Als dos “gols”, Orgull Grana i Redblacks fan la seva festa major particular amb càntics cap a uns i cap a altres amb pocs records amables i amb deplorables crits del mico des del sector reusenc cada vegada que o bé Jean Luc o bé Lago Jr toquen la pilota (fastigós).
A la gespa el derbi es comença a complicar pels interessos del Nàstic després d’un auto-gol de Pablo Marí quan s’han jugat vint-i-set minuts de partit, al no encertar a rebutjar una rematada d’Àlex López després d’un córner.
El posterior domini del Nàstic, amb esbatussada inclosa a la mitja hora per un teatre de Borja, no serveix per evitar marxar al descans amb victòria dels del Baix Camp que sense xutar entre els tres pals s’havien avançat al marcador.
El Nàstic, conscient de la seva situació, surt pensant només en aixecar un partit que als cinc minuts de la represa David Sánchez empata amb un xut sec des de l’interior de l’àrea. Ara sí. els aficionats grana respiren i confien en la remuntada. Mr.Harris sense alterar-se deu penar que aquí tampoc hi ha les clàssiques Bombolles d’Upton Park després dels gols del West-Ham.
L’emissari anglès no triga massa en veure com els locals capgiren el marcador gràcies al gol del món al revés. La centrada d’un reusenc, David Querol, que juga al Nàstic, la remata en pròpia porta, un tarragoní, Enric Socias, que juga al Reus, un gol amb clar regust a derbi capgirat.
Si voleu a partir d’ara agafeu qualsevol crònica dels darrers anys del Nàstic i l’afegiu a gust del lector. La moneda va tornar a caure pel costat equivocat. Mr. Harris ja abandonava el Nou Estadi al minut noranta dos quan el Nàstic, víctima d’un excés d’ansietat, de por i de feina feta va concedir a un Reus, en plena bombolla positiva de resultats, l’oportunitat d’empatar el partit a dos i Álex López no falla.
Ni la millor entrada de la temporada, 3152 espectadors, ni la imatge millorada del Nàstic eviten que al final del partit les cares dels jugadors, tècnics i directius granes tornin a ser de derrota, després que un cop més els pitjors presagis s’hagin complert.
Vicente Moreno i l’equip tenen força feina per seguir inflant la bombolla i bufant perquè aquesta comenci a arrencar el vol aviat i com diu l’himne dels de Mr.Harris “que els malsons s’esvaeixin com les bombolles”.
