Un bon grapat de grups musicals han vist com els seus singles fracassaven estrepitosament al mercat. Com aquella cançó que havien triat per triomfar no acabava d’arrelar. De cop i volta gairebé sense voler una melodia enganxosa, què potser havien descartat, comença a sonar amb força i es converteix en l’èxit necessari per a poder fer-se un forat en el món musical.
Les famoses cares B de molts vinils, de trenta tres revolucions, que s’havien de girar per a poder trobar aquella cançó oculta que molts cops ni tant sols promocionaven a la caràtula.
La Copa s’ha convertit aquesta temporada a Can Nàstic en la cara B dels grana.
Un equip construït a priori per estar lluitant pels llocs de privilegi del grup III de la segona B però que ha semblat trobar-se molt més còmode en la competició del KO que en la lliga domèstica.
Després de superar unes primeres eliminatòries obligades des de la directiva per a ficar un pedaç a la delicada situació econòmica de l’entitat, el peix gros ha arribat en una setmana més marcada en l’entorn per les apostes que per la visita del València.
Els Mathieu, Costa, Romeu, Jonas, Pabon, Banega, Canales etc. no han aixecat tanta expectació mediàtica com un suposat m’han dit, que l’hi han dit que algú m’ha dit, convertit en veritat sense contrastar per una empresa que ningú coneixia fins aquesta setmana i elevada als altars pel periodisme més groc de la premsa esportiva.
A l’hora del partit, però, ni Federbet, ni Resta, ni Tebas, el Nàstic ha fet penedir als incrèduls que no han anat al Nou Estadi, ha fet enganxar als crítics al seu futbol i ha fet ballar al València a ritme de Paquito Xocolatero accelerat.
FUTBOL D’ALT NIVELL
A la ràdio de les espanyes, Pedro Morata, compara Marcos Jimenez amb Zlatan i no deixa de lloar el joc del Nàstic i l’atreviment descarat de Jean Luc i Giner per bandes. Ho fa després del primer avís del Nàstic quan només s’havien jugat quinze minuts de partit i Lago Jr creua massa un xut a la porteria de Diego Alves.
Els molts micròfons sense fils que hi ha al Nou Estadi per seguir el partit no em permeten fer el zàping radiofònic habitual d’aquestes ocasions i em quedo amb les veus que tinc més a prop.
El bany del Nàstic al València és amb lletres grans. Un xut a la creueta de David Rocha i una pilota que Mathieu treu a la línia de gol després d’un barret de Lago Jr a Alves fan que els grana definitivament presentin credencials per a la eliminatòria.
El Nàstic juga segurament els millors moments de futbol dels últims anys, davant d’un València que quan vol no pot ficar-se en el partit i que peca de l’etern problema de menysprear al David de torn. Només la manca de punteria en els metres finals deixa als de Vicente Moreno sense el premi final de la victòria i converteix un empat sense gols en un tros de partit de futbol.
Els 4112 espectadors que han vingut fins al Nou Estadi no recorden una tarda de futbol com aquesta des d’aquell 4 a 0 a l’Espanyol o aquell 1 a 0 al Sevilla a primera quan els grans també queien a Tarragona. El públic s’enganxa, estirat un cop més per l’empenta d’Orgull Grana, i recupera una mínima essència d’aquella afició oblidada de ja fa uns anys que cantava al mateix temps que l’equip li regalava èxits constants.
Durant noranta minuts es deixa enrere la delicada situació en la que es troba l’equip a la lliga i es gaudeix del moment de la forma més intensa possible sense pensar en el pròxim diumenge quan el Villarreal B visiti al Nou Estadi i torni als grana a la realitat més quotidiana.
Per què la festa sigui però rodona i la Cara B acabi de sonar, amb “solo” inclòs, la tarda, ja fosca, s’acaba amb els jugadors tornant a la gespa engrescats pels aficionats que aguanten al gol de Muntanya i que copien l’ ”estil Plantio” quan el Burgos va tornar al camp després de ser eliminat pel Nàstic en l’anterior eliminatòria.
Un cop celebrat un empat a zero, ara toca viatge massiu a València el dijous dinou per a trepitjar qui sap si per darrer cop Mestalla i qui sap si com deien els més optimistes per acabar de rematar la sorpresa i somiar en poder tornar amb algun premi de terretes valencianes.
