L’hemeroteca de Tarragona, fins fa poc coneguda com Hemeroteca Caixa Tarragona, gestionada ara per la Fundació Catalunya-La Pedrera, va obrir les seves portes al públic a l’octubre de 1979 i, des de llavors, l’hemeroteca ha donat servei als ciutadans de Tarragona, i d’altres llocs. Han estat molts anys de feina: de recopilació de documents, de catalogació, classificació i ordenació dels fons documentals, de servei a investigadors, estudiants i al públic en general.
Aquest projecte tan excepcional, que va iniciar el professor d’història contemporània Lluís Navarro, i que es va convertir en el centre de documentació que l’hemeroteca és avui, aviat s’extingirà. L’hemeroteca tancarà les seves portes el 20 de desembre de 2013. Això ens van comunicar el passat dijous a la tarda, a mi i a les meves companyes, sense avís previ. Encara estic en estat de shock. La meva companya deia que tenia una sensació de pèrdua, com si s’hagués mort algú, sensació que jo comparteixo plenament. Potser pot semblar exagerat, però quan t’agrada la teva feina i estimes el lloc i la gent amb qui treballes, és això el que sents. Totes hem perdut les nostres feines, i no ens han ofert cap altra sortida ni opció: AL CARRER!. Formarem part dels cinc milions de persones apuntades a l’atur.
M’agradaria subratllar que l’hemeroteca és l’única entitat de Tarragona que guarda totes (o la gran majoria) de les publicacions periòdiques que rep, fent una funció d’arxiu i de biblioteca. Acull un dels millors fons documentals de Catalunya i de tot l’estat espanyol. Tenim una col·lecció local de llibres considerable, i un fons de cartells polítics únic a Catalunya. Molts usuaris troben a l’hemeroteca la informació que en altres centres no està disponible. Tenim publicacions que no té ningú més. Estem catalogant cada dia publicacions que no havia catalogat abans ningú. Treballem amb la URV ampliant fons, a través d’un catàleg compartit, que es diu Millenium, i que fa que els nostres fons encara siguin més accessibles a un públic més divers. Un fons que ja no tornarà a créixer i que molt probablement, no es podrà difondre.
Tinc molta por. Em fa por que no es preocupin de transferir els fons de l’hemeroteca. Que aquests fons no els gestioni ningú. Que aquests fons no siguin accessibles al públic. Que tants anys de feina silenciosa, sigui ignorada i descartada. Que més de 60.000 volums, molts dels quals són publicacions antigues i precioses acabin tancades, o en el pitjor dels escenaris, a la deixalleria. Una col·lecció tancada sense una gestió adequada, és una col·lecció morta. La gent de Tarragona no podrà accedir mai a aquestes publicacions, si no s’efectua un trasllat ordenat dels fons de l’hemeroteca. I això seria una llàstima, una tragèdia. Si us plau, ja que no podem salvar els llocs de treball de l’hemeroteca, si us plau, salveu els seus fons!.
Mònica Pineda Arjona – Bibliotecària i documentalista
És una notícia molt dolenta i una vergonya per a tots aquells que podien haver fet alguna cosa i que no han fet res.
Per a una ciutat moderna (sigui smartcity o no, o organitzi un Jocs del Mediterrani o no) és cabdal saber mirar també al passat. És una llàstima que una caixa que s’ha dedicat a xuclar la sang als tarragonins, o un ajuntament que xuclen del poder gràcies al vot dels tarragonins es desentenguin de forma tan lamentable. Com sempre, la cultura pagant els plats trencats de la mala gestió disfressada de crisi.
Lamentable.
Tarragona, ja abans de ser “smart”, era especialista a perdre béns culturals. La Biblioteca de La Caixa, al centre de la ciutat, va ser ‘traspassada’ a l’Ajuntament per 40 milions de pessetes. Havia d’anar a les cases dels militars, Trinquet Vell/ Baixada Peixateria. ¿Algú ha vist la Biblioteca? ¿I els llibres? ¿I els 40 milions? Sóc testimoni directe que l’alcalde d’aleshores va dir: “per quatre còmics que hi ha…”. Aquesta és la ‘cultureta’ de Tarragona.
Ara ja som “smart” i continuem perdent serveis útils al ciutadà. És el torn de l’Hemeroteca de Caixa Tarragona. Cal plegar perquè no hi ha diners enlloc excepte als bancs mateixos, que s’han quedat els nostres. Som pobres doncs, de diners i de cultura.
Vull agrair el bon servei prestat per l’Hemeroteca les vegades que hi he fet consultes.
Que hi hagi bona resolució.