Carregant ...

Recordant Poetes… i més coses

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Les falleres. Disfressa de Carnaval al Poetes. Els reconeixeu?  (foto: Galeria Cafè Poetes - MHT)

Les falleres. Disfressa de Carnaval al Poetes. Els reconeixeu? (foto: Galeria Cafè Poetes – MHT)

Fa una mica més de 10 anys, tancava les portes un local que, durant un quart de segle, havia estat punt de referència de molts tarragonins i gent del Camp de Tarragona. Tinc un cert i vague record d’aquell dia, que ara rememoro amb la Consol. Ja feia temps que el Toni (Torrell) i el Quim (Martín) en parlaven, però l’ocasió no arribava. El dia 9 de setembre em trucaven per dir-me que havien venut el local.  L’anunciat tancament definitiu, la nit del darrer dissabte (27) de setembre de 2003, del nostre bar, cafè, sala de concerts i d’exposicions i punt de trobada habitual, ens aconsellava d’acudir puntualment a la cita.

Vam sopar a Cal Tòful. I a les onze de la nit ja hi érem. El Cafè Galeria Poetes estava ple de gom a gom, com en totes les grans ocasions. L’ambient però era una mica estrany, una barreja d’alegria i tristesa. L’alegria era perquè els responsables d’aquell local havien pres la decisió que havien cregut més convenient, la que ells consideraven més apropiada en aquell moment de la seva vida. La tristesa, perquè ningú no sabia on ens trobaríem a partir d’ara, cap a on ens menaria la diàspora per diferents locals de la ciutat a la recerca d’un nou ambient agradable. Alguns parroquians, com el Pep Martorell i la M. José Escobar, van aprofitar la circumstància per posar botó d’or al dia del seu casament. Fins i tot va venir el nostre amic Pep Lluís Savall, en aquell moment resident a Girona, que llavors ja devia dur el cos carregat de mala semença.

Conferència sobre Vicent Andrés Estellés a càrrec de Magí Sunyer, l'any 1993 (foto: Galeria Cafè Poetes - MHT)

Conferència sobre Vicent Andrés Estellés a càrrec de Magí Sunyer, l’any 1993 (foto: Galeria Cafè Poetes – MHT)

Han passat deu anys. En el cantó positiu, el local que havia estat el Cafè-Galeria Poetes continua en el seu mateix lloc, mantenint la decoració que el va fer particular i únic, donant servei com a restaurant amb el nom de Les Coques. Aquells que no van conèixer Poetes poden fer-se encara una idea de com era, visitant-lo. En el cantó negatiu, hi ha l’evidència que cap altre local no ha cobert aquell buit. Els que hi érem habituals ens hem anat dispersant per la geografia nocturna o ens hem deshabituat de les rutes noctàmbules. La ciutat, però, ha fet la seva via i han aparegut altres formes de viure la nit, la cultura i el lleure.

Al cap dels anys transcorreguts, el Joaquim Martín i el Toni Torrell, les ànimes de Poetes, que continuen vivint a la nostra ciutat, encara que ara ens costi més de trobar-los, van pensar que tot allò que havien acumulat en 25 anys de feina i que constituïa una part imprescindible de la història cultural de la ciutat, havia d’estar a disposició del públic. I així va ser com, fa dos anys, van cedir tot el seu fons, constituït fonamentalment per 188 peces d’art, al Museu d’Història de Tarragona. Això va ser l’estímul necessari perquè ara, que s’han complert 10 anys del tancament, i 35 de la inauguració, la ciutat repassi aquella història amb una exposició.

Representació teatral al Poetes l'any 1993 (foto: Galeria Cafè Poetes - MHT)

Representació teatral al Poetes l’any 1993 (foto: Galeria Cafè Poetes – MHT)

Els darrers mesos han estat frenètics. Per a algunes de les persones que hi han treballat, com la Sara Espinós o el Martí Xirinacs, han significat la descoberta d’un espai que, a causa de la seva edat, no van arribar a conèixer. Per a la majoria, com jo mateix, el Lluís Balart, l’Òscar Vives, el Jordi Abelló o l’Elena Virgili, ha estat un exercici de memòria, que ens ha fet adonar, per si no ho sabíem, que els records són fràgils. El comissari de l’exposició, el professor Antonio Salcedo, ha tingut la complicada comesa de seleccionar, d’entre totes les obres, les 45 que podien representar la varietat d’aportacions artístiques d’aquest quart de segle. Però a més de les creacions artístiques, s’ha parlat amb molta gent que va participar d’una manera o altra en aquell espai. I amb moltes d’elles s’ha enregistrat un video que quedarà incorporat a l’exposició.

Tota aquesta feina ens ha permès no només recordar sinó també reflexionar sobre el paper jugat pel Cafè Galeria Poetes. Obert el 1978, un any abans de les primeres eleccions democràtiques, va complir una funció substitutòria en una ciutat massa mancada d’estructures culturals sòlides. Va col·laborar decididament en la transformació de la Part Alta en un lloc agradable. Va donar la primera (i de vegades la segona i la tercera) oportunitat a molts creadors de la ciutat i del Camp, sobretot en els àmbits de les arts visuals i la música. La gent de teatre, particularment els membres de Trono Villegas i de Zàlata, s’hi movien amb desimboltura i de vegades hi realitzaven accions o fins i tot espectacles. El món de la cultura popular hi estava molt vinculat, també, entre altres raons perquè el Toni havia col·laborat amb molta gent amb els seus dissenys i obres (particularment amb els Diables, als quals va pintar els primers i els segons vestits). Per últim, va ser la seu més o menys estable de la gent de lletra, els escriptors, tant a títol individual com de forma col·lectiva. Si el col·lectiu La Gent del Llamp, per la vinculació que hi tenia el Toni Torrell, ho va fer de manera permanent i formal, d’altres, com el col·lectiu L’Espiadimonis, ho feien de manera informal. Ja cap al final de la vida del local, allí començaven les trobades dels Escriptors del Camp, que tan bons fruits va donar. No ha d’estranyar-nos, doncs, que el local també s’hagi fet un lloc en l’obra de ficció i tregui el nas en contes i novel·les d’escriptors diversos, com ara Magí Sunyer, Olga Xirinacs, Francesc Valls, M. Lluïsa Amorós, Montse Palau o jo mateix.

Tot això ara es concreta en l’exposició, que s’inaugura aquest dijous 19 de desembre, al Tinglado 1 del Moll de Costa, i que romandrà oberta fins al proper 19 de gener. L’ha organitzada el Museu d’Història de Tarragona, l’ha produïda el Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona i, a més de les obres d’art exposades, el públic podrà trobar-hi fotografies, llibres, programes i una mostra del mobiliari, que ha cedit per a l’ocasió el restaurant Les coques.

Joan Cavallé

Enllaç grup al Facebook: https://www.facebook.com/groups/recordantpoetes/?fref=ts


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

4 respostes a “Recordant Poetes… i més coses”

  1. Olga Xirinacs Díaz ha dit:

    Felicitats a Joan Cavallé pel reportatge. I gran i llarg record al cafè Poetes, que va reunir tanta vida i cultura a la Part Alta.

  2. Jordi Andreu ha dit:

    El de l’esquerra és el Pere Navarro, el de Tarragona, no el “fadaralista”. El del mig Josep M. Salvado, “capità manaies”. El de la dreta…no el conec.

  3. Joan Cavallé ha dit:

    Segons em va dir el Pere Navarro, el de la dreta és l’Ignasi Cristià, un amic seu de Cambrils.

  4. Ignasi Cristià ha dit:

    Aqui la fallera menor, doncs si, avui gent de Tarragona m’ha fet reviure una época molt bonica. Si la fallera de la dreta sóc jo… l’estilisme de les tres del genial Pere Navarro. Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *