Advertisement
Carregant ...

Poetes: un local inoblidable

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Festa de Carnaval de 1988 al Cafè Poetes

Festa de Carnaval de 1988 al Cafè Poetes

Agafa aire, sospira i comenta amb veure baixa ”A veure què han fet amb Poetes“ mentre entra a la sala amb pas decidit. Poetes és el Cafè Poetes, el local de la Part Alta que va animar i sacsejar la nit tarragonina durant 25 anys. La sala és el Tinglado 1 del Moll de Costa, que fins al 19 de gener acull l’exposició que recorda la petjada d’aquest mític espai. I el nostre protagonista és Joaquim Martín, copropietari amb Toni Torrell d’aquest cafè especialment actiu en l’àmbit cultural. Des del seu seu tancament, ara fa justament deu anys, Martín ha volgut aïllar-se una mica dels records de tota aquella època. Una hora i mitja després admet mostrar-se satisfet “perquè el llegat de Poetes torna a estar viu“. L’hem acompanyat en la visita a l’exposició.

El gruix de la mostra el conformen 45 obres d’art del fons d’art de Poetes. Són quadres i escultures d’artistes que havien exposat al local. “El Toni és pintor i coneixia gent de cercles artístics. Ja des del primer dia nosaltres acollíem exposicions. Ho organitzàvem tot, fèiem la producció i la comunicació si era necessari. Només demanàvem una contrapartida: quedar-nos amb una de les obres exposades“. D’aquesta manera els responsables de Poetes van conformar un fons d’art de 188 obres de 105 autors, cedit al 2011 al Museu d’Història de la ciutat.

Però Poetes no només va acollir exposicions. La coneixença dels propietaris amb l’escriptor Jaume Vidal Alcover va convertir el local  en un espai de referència de les lletres de la ciutat: presentacions, tertúlies, actes públics… Col·lectius com la Gent del Llamp, amb el qual Toni Torrell col·laborava sovint com il·lustrador de capçalera, van convertir Poetes en la seva seu, amb vitrina pròpia i els estocs de llibres emmagatzemats al primer pis. L’obertura de la sala Vidal Alcover a principis dels anys 90 va permetre multiplicar-hi l’activitat cultural, especialment amb concerts.

Aspecte dels primers anys del local Poetes

Aspecte dels primers anys del local Poetes

Quan vam obrir Poetes, va néixer com una aventura sense idea de quan podria durar. Sí que teníem clar que volíem que fos un espai irreverent amb l’entorn, que anés en contra del status quo del moment (any 1978). Va ser aquesta actitud la que ens va portar una clientela que buscava escapar-se d’aquell clima d’opressió. I no n’érem conscients, però la ciutat tenia mancances d’aquests espais“, explica Quim Martín a l’hora d’argumentar l’ambient tan especial que es respirava al local, especialment en els primers anys.

L’exposició també reuneix una col·lecció important dels cartells de les festes de Carnaval de Poetes. Els cartells, obra del mateix Toni Torrell, evoquen el clima “desbocat” d’aquelles nits plenes de disfresses impossibles i irreverents (com la que encapçala aquest article) i riures fins a altes hores. “Era una autèntica disbauxa“, resumeix Martín. A finals dels anys 90 Poetes també va ser un dels principals epicentres de l’aleshores jove Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, amb concerts i jam sessions.

Després de 25 anys de servei, Poetes va tancar portes el 27 de setembre de 2003, en una nit que, segons expliquen els presents, ningú volia ser l’últim en marxar. La sensació d’etapa ja passada va ser un dels principals motius que explica la decisió. “No sé qui ha agafat el relleu de Poetes. Sé que hi ha dinamitzadors culturals indivisuals, però no sé si ningú ha assumit el nostre rol“, confessa Martín preguntat pel qui va recollir el llegat del seu cafè. Reconeix que no ha volgut tornar a visitar el local (actualment, un restaurant) i que, fins i tot, va estar temps sense trepitjar la Part Alta. Durant un mes Poetes, o com a mínim el seu esperit, reviu al Tinglado 1 del Moll de Costa.

Jordi Suriñach
Imatges cedides per Toni Torrell i Joaquim Martín al Museu d’Història de Tarragona


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *