Falten deu minuts exactes per les set de la tarda. Ens trobem en un dels indrets més acollidors de la Part Alta de Tarragona: la plaça Pallol. Vint-i-sis escales separen un grup d’espectadors, majoritàriament tarragonins de soca-rel, de viure una experiència on mana l’emoció. La Sala d’Actes de l’Antiga Audiència és l’encarregada d’acollir la preestrena del documental “El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939”, dirigit per Oriol Querol, i que aquest dimarts a la nit s’emetrà dins el programa “Sense ficció” de Tv3. Aquesta presentació és el primer acte de la celebració del 75è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona.
Amb una sala plena de gom a gom, i una desena de persones fora del recinte a causa per falta d’aforament, Begoña Floría, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, dóna pas a les primeres paraules de l’acte. Jordi Piqué, director de l’Arxiu Històric de la ciutat, explica breument el context “devastador i exhaust” de la Tarragona de l’hivern del 39. Fruit d’aquesta situació, es produí un exili cap a Barcelona, el qual Robert Capa captà amb la seva càmera.
Oriol Querol, director del documental, aprofita els minuts de micròfon obert per agrair a totes aquelles persones que han fet possible el projecte; des de l’equip de postproducció fins a l’equip de grafisme. Jordi Ferrerons, president de Lavinia Productora, assegura que “Querol té un enorme talent, perseverança i rigor. Tot això es veu reflectit en aquest documental que, personalment, em posa la pell de gallina”.
Un cop feta la presentació, s’apaguen les llums, la sala queda totalment a les fosques i comença la projecció. 101 fotografies fetes el 15 de gener de 1939 pel fotoperiodista més prestigiós de la història són les protagonistes dels següents quaranta minuts. El viatge forçat dels refugiats tarragonins fugint de la ciutat pel carrer Ramon y Cajal -com mostra la fotografia que encapçala aquest article- i per la carretera N-340 i la demostració d’una societat civil derrotada són els motius principals de l’emoció que es respira a la sala. Alguns espectadors expressen amb els ulls una mena de complicitat en reconèixer espais emblemàtics de la ciutat; d’altres, en canvi, un record amarg s’observa en el seu rostre.
Després d’uns sonors aplaudiments, alguns espectadors expliquen els motius que l’han portat a veure el documental: Pere Baqués, un barceloní d’avançada edat, diu emocionat, que el seu pare estava a les files dels refugiats i assegura que “no té paraules per expressar el que sent en recordar aquella fatídica època”. Per altra banda, Cristina Sabaté, una jove estudiant de fotografia, es considera fanàtica de l’obra de Robert Capa i agraeix poder aprofundir en el tema a partir d’aquest documental.
Fins a finals de gener, Tarragona seguirà recordant el 75è aniversari del final de la guerra civil amb un programa d’activitats que contempla exposicions, conferències, presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules i una visita guiada als espais de la repressió franquista. El Servei d’Arxiu i Documentació Municipal se n’ha encarregat de la coordinació.
