Advertisement
Carregant ...

Petites dosis de solidaritat

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

D'esquerra a dreta: Teresa Beà, voluntària de la Fundació Bonanit; Diego de la Vega, monitor de l'alberg; Antoni Coll, president de la Fundació Bonanit; Josep Maria Carreto, monitor de l'alberg

D’esquerra a dreta: Teresa Beà, voluntària de la Fundació Bonanit; Diego de la Vega, monitor de l’alberg; Antoni Coll, president de la Fundació Bonanit; Josep Maria Carreto, monitor de l’alberg

La multiplicació dels pans i dels peixos és un dels miracles de Jesús explicats a la Bíblia.  L’Evangeli diu que amb una petita quantitat d’aliment, Jesús va ser capaç de donar de menjar a tota una multitud. Aquest miracle ens ajuda a entendre com una petita dosi de solidaritat pot convertir-se en una solució pels més desprotegits d’aquesta societat. Això és el que mirar de demostrar la jornada de portes obertes del recent estrenat Alberg de la Fundació Bonanit.

Prop de trenta persones,  -socis de la Fundació, representants de les administracions i monitors-, es troben al hall de l’antiga Casa del Transeünt, per visitar el nou espai habitat durant la nit per catorze homes i dones sense sostre. L’edifici, situat al darrere de la Plaça del Fòrum, és propietat d’Obra Pia Montserrat. Aquesta fundació va cedir la segona i tercera planta a la Fundació Bonanit per portar a terme el projecte de l’alberg. A més de les catorze places de què disposa en aquest edifici, la Fundació també compta amb setze llits més repartides entre dues pensions de la ciutat.

Actualment, l’activitat es centra en la segona planta de l’edifici de la plaça de les Peixateries Velles; catorze llits, quatre lavabos, una saleta d’estar i una habitació on rentar la roba són els espais que els socis i amics de la Fundació visiten. Una barreja de fascinació i sorpresa es dibuixa a la cara dels assistents quan descobreixen el resultat obtingut a partir de la dedicació i de la solidaritat.

Un cop finalitzada la visita a l'alberg, s'hi va fer un col·loqui amb tots els assistents.

Un cop finalitzada la visita a l’alberg, s’hi va fer un col·loqui amb tots els assistents.

Josep Maria Carreto és monitor del centre i l’encarregat de fer la visita guiada als assistents.  Ens explica la rutina diària dels habitants no permanents de l’alberg,  -ja que només es poden quedar durant catorze dies-, i els requisits que han de tenir. Assegura que “l’espai és l’adequat, però l’empatia és l’ingredient perfecte per gaudir d’aquesta tasca. És una formació única i privilegiada”. L’emoció i sensibilitat que desprenen les seves paraules es noten en l’ambient.

Un cop finalitzada la visita, els assistents es concentren a la saleta d’estar i de forma improvisada, es crea una mena de col·loqui on tothom exposa el seu punt de vista sobre aquesta iniciativa . En un hàbitat acollidor i presidit per una intensa llum del dia, Antoni Coll, president de la Fundació Privada Bonanit, explica als assistents que “els monitors són persones amb una sensibilitat especial que aconsegueixen crear un vincle fort amb els usuaris”. A més, diu que “el fet de saber que gràcies a persones, entitats, empreses i administracions solidàries, hi ha trenta persones que poden dormir en un llit em satisfà i m’omple”.

Mayte Malo, sòcia de la Fundació Bonanit i espectadora de la visita, intervé en la xerrada assegurant que “el fet de rehabilitar l’edifici és una idea fantàstica i que, en l’actualitat són necessàries totes les ajudes possibles per  donar suport a aquelles persones que no disposen de mitjans propis per viure d’una forma digna”.

L’objectiu de la jornada de portes obertes era donar a conèixer als socis de la Fundació Bonanit el resultat de la remodelació de l’edifici i animar la societat tarragonina a participar solidàriament a través d’aportacions. Així, es podrien oferir 14 places més situades a la tercera planta de l’alberg. Segons Coll, “caldria contractar dos monitors més amb els respectius torns, i econòmicament ara no ens ho podem permetre”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Petites dosis de solidaritat”

  1. Companys,

    Gràcies per ser amb nosaltres en un moment tan especial com va ser el de dissabte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *