És suficient passar una tarda a la nova Escola Oficial d’Idiomes -situada a l’antiga fàbrica de la Chartreuse-, per palpar la curiosa barreja entre disconformitat i alegria en l’ambient. “Superar les instal·lacions de la Rambla Nova era una tasca fàcil”, assegura Yolanda Scott-Tennent, directora de l’Escola d’Idiomes de Tarragona. A finals de setembre va tenir lloc l’esperat i lluitat trasllat a la part baixa de la ciutat. Una mudança ràpida i feta amb embut a causa del poc temps del qual van disposar, ja que l’activitat lectiva començava a principis d’octubre.
A dos quarts de set de la tarda és l’hora de màxim moviment a les portes de l’Escola Oficial. Els enormes arbres són testimonis directes de l’ambient sorollós causat per tots els alumnes i professors que entren i surten de les aules. Ara bé, de cop i volta, el silenci es fa notori i sembla que el temps es pari a l’edifici i al pati de la Chartreuse, quan cadascú ja es troba al seu lloc.
Les aules del nou edifici són més espaioses i plenes de llum del dia. A més, estan condicionades amb ordinadors nous d’última generació. La realitat, però, és més complexa. “Ens hem quedat sense sala d’actes ni biblioteca, ja que la tercera planta de l’edifici va destinada a oficines de la Generalitat”. Així explica Yolanda Scott-Tennent la nova problemàtica. Natàlia Sabaté, una estudiant de francès del centre, assegura que la biblioteca és totalment necessària pel bon funcionament del centre. A més comenta que “hi ha molts estudiants que vénen de fora i que han de disposar d’una aula d’estudi per fer treballs en grup”. Durant el primer trimestre, l’Escola Oficial d’Idiomes ha fet actes reivindicatius, ha suspès tots els esdeveniments culturals i ha recollit més de 5.000 firmes. Res, però, ha fet canviar la decisió ja presa. És la cara negativa del trasllat a la Chartreuse.
Sota la mirada atenta dels coloms, situats a les infinites i buides branques dels arbres, un grup d’estudiants observen el terra del pati. La brutícia causada per les fulles seques i els excrements dels ocells són els protagonistes de la conversa dels joves. Estornells a la tardor i coloms –típics de la ciutat de Tarragona- a l’hivern es declaren culpables de l’estampat abstracte al terra de l’EOI. La directora explica que “no ens podem permetre la despesa que suposa netejar el pati, per això necessitem saber el pressupost que destinarà la Generalitat per tal de solucionar aquest problema”.
L’últim i principal enemic dels usuaris de l’EOI és la zona verda. El color esperança pinta tots els aparcaments als carrers de la part baixa de la ciutat. Això suposa una despesa afegida per aquells estudiants que no hi poden accedir a peu. Anna Boza, estudiant de francès, assegura que “la dificultat per accedir al centre és gran, ja que només hi arriben dos autobusos”.
L’Escola Oficial d’Idiomes tenia molts plans de futur, però la nova etapa s’ha vist afectada per no poder ocupar la tercera planta i per la brutícia del pati. Ara bé, no tot és negatiu. Reactivar la part baixa de Tarragona i gaudir d’un espai que compta amb instal·lacions noves i modernes són dues raons suficients per seguir mirant endavant amb optimisme.
