Just a les 10 del matí, professors de música i representants d’algunes escoles de Tarragona entren al local d’assaig de l’Associació Cor Ciutat de Tarragona, situat a l’Antiga Audiència. Assisteixen a la trobada informativa que els posarà al corrent del nou projecte que l’agrupació musical ha proposat a la Fundació Privada Mútua Catalana, que busca crear una nova cantata infantil sobre la Tarragona romana. Sota el títol Amics de Pedra, i en motiu del Congrés Internacional d’Arqueologia que es farà a la ciutat a finals del mes de novembre, el cor busca apropar a parts iguals la música i la cultura clàssica als alumnes de 3r, 4rt i 5è curs de primària.
L’obra compta amb la col·laboració del poeta tarragoní Adrià Targa, i del compositor Joan Vives, experimentat en musicals i que prèviament ha col·laborat amb agrupacions com Dagoll Dagom, així com en altres cantates. Amics de pedra narra la història de la Petra Miró, una professora de tecnologia que s’ha vist obligada a fer una substitució en una escola de la ciutat. En el primer dia de feina, l’envien a acompanyar un grup de primària i secundària al Museu Arqueològic. on pren protagonisme el mosaic de la Medusa.
Si l’objectiu de l’activitat és apropar la cultura romana als alumnes de primària, el lloc triat per a explicar el projecte és perfecte: potser alguns dels assistents ignoren que és a l’Antiga Audiència, just sota els seus peus, on resten en perfecte estat les úniques escales d’entrada al Fòrum que es conserven de l’antiga Tarraco. Suposem que deuen estar més atents a les indicacions de’n Pep Prats, director del Cor Ciutat de Tarragona, que també s’encarregarà de dirigir la cantata.
El Cor Ciutat de Tarragona implica les escoles amb una història vinculada a Tàrraco
Prats explica als professors tots els detalls de l’activitat. “Aquesta és la primera vegada que ens reunim amb vosaltres (les escoles), però portem gairebé dos anys projectant aquesta cantata”, explica el director, que afegeix: “Creiem que és una activitat perfecta per als nens, no només per la vessant musical sinó pel contingut didàctic que hi té intrínseca”.
Fetes les primeres aclaracions, Joan Vives pren la paraula i explica que “l’obra no està acabada, li manquen un parell de cançons”. Malgrat tot, el compositor va per feina, i treu una tablet amb unes maquetes que ha enregistrat a casa per a que els assistents puguin veure de què anirà la cosa, amb l’ajuda d’un llibres amb les partitures de la cantata que es reparteix entre els professors.
La regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, arriba tard, però és a temps d’escoltar la mostra que acaba d’ensenyar Vives. Assegura que li ha agradat molt aquest petit tast, i agraeix a l’Associació Cor Ciutat i Fundació Privada Mútua Catalana “l’esforç dedicat per a tirar endavant aquesta cantata”.
Per acabar la trobada informativa, els professors canten la primera peça de l’obra que hauran d’ensenyar durant aquests mesos als infants. Aquells que no són mestres de música, però que han vingut en representació de l’escola, es queden parats fixant-se atentament en la partitura, amb cara de circumstàncies, intentant seguir el ritme dels seus companys. Que vagin vius: això de la música enganxa força.
