Advertisement Advertisement
Carregant ...

Tarakon abans que Tarraco (2)

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2CORRENTSMEDITERRANI

2.- ORÍGENS I LLEGENDES

Ens haurem de remuntar molts segles enrere. Als temps de Noé i el Diluvi Universal. S’han trobat evidències, en diverses parts del mon, d’un fenomen global de gran abast, una mena de cataclisme de greus conseqüències, que amb tota seguretat va afectar a quasi tots els essers vius, en major o menor grau. El diluvi era, probablement, l’efecte final d’un gran desastre natural. Noé, formà la seva estirp. A partir dels seus fills sorgiren els semites, els camites o cananeus i els jafites, descendents de Jaf. Deu encarregà a Noé, i aquest ho va transmetre als seus fills, la repoblació de les terres inundades.

L’encàrrec bíblic va derivar cap a Jafet, i d’aquest va passar, respecte de la península Ibérica, al seu fill Tubal.  Es diu que Tubal va desembarcar al costat de la desembocadura d’un riu i va fundar la primera ciutat d’aquesta gran terra. Li va posar el nom del seu primogènit: Tarakon. Així, aproximadament, ho explica la “Coronica General de España” de Florian de Ocampo, primera Història d’Espanya coneguda. Publicada al 1531, per encàrrec de Carles I.

Fins i tot les faules més fantasioses tenen un origen de veritat. Si més no, ajuden a explicar, sense una base “científica”, determinats fets que, almenys de moment, no tenen altre explicació. Ens referim als mites i llegendes sobre tal o qual fet, sovint recollits en diferents i distants cultures. Sovint aquestes històries estan escrites de forma planera perquè siguin enteses per la gent a les que van destinades. Té més importància el seu valor doctrinal que la veracitat i exactitud dels fets relatats.

Un altre història que afecta directament i constant les nostres vides és la llegenda de la creació de la Mediterrània i les Columnes de Melkart (o d’Heracles, o de Hércules). A la fi veurem perquè.

Segons diu la llegenda, arribà un dia a lo que ara es coneix com Estret de Gibraltar, el gran Heracles. Estava dotat d’una força descomunal. Venia de l’Olimp i havia ja recuperat els bous de Gerió, quan va veure que l’inesgotable i infinit mar exterior, el Mar d’Afora, era una font de riquesa. També se n’adonà que quasi tot el terreny desèrtic per on havia vingut estava a un nivell inferior al del gran oceà. Una sola filera de muntanyes impedia a les aigües l’accés a aquella immensa i estèril vall. Buscà un punt entre els turons i començà a excavar fins obrir una rasa per on poguessin passar les aigües. A l’instant  s’abocaren a la despullada conca situada a llevant, i durant gran quantitat de llunes i anys va estar omplint-se el nou mar. Un immens flux de vida que no s’esgotava mai. Finalment les aigües s’equilibraren i aquest mar que els grecs anomenaren Mesogeios Thalassa i els romans Mare Nostrum, es convertí en el lloc on els déus decidiren passar la resta de l’eternitat. La llegenda fou recollida, entre d’altres, per Plini el Vell.

Recentment aquesta teoria, des d’un punt de vista científic, ha estat defensada pel Dr. Daniel García Castellanos com origen del Mediterrani que avui coneixem. Sabem que al període Messiniense (6 milions aC), l’Estret era una gran connexió entre mars. Les aigües anaven des de la serralada del Rif fins als peus de la serralada Bètica. Degut a moviments tectònics de les plaques africana i europea, els terrenys es van alçar i es va interrompre el flux d’aigües des de l’Atlàntic. Això provocà una hipersalinitat del Mediterrani, que combinada amb la gran evaporació habitual, el va deixar reduït al 20% de la seva superfície actual. Encara avui és un mar deficitari: s’evapora més aigua que la aportada pels seus rius. Posteriorment, sempre segons estudis actuals, fa uns 5 milions d’anys, nous moviments tectònics provocaren la reobertura de l’Estret tal qual explica la llegenda d’Heracles.

Algú ho va veure i ho va explicar, del contrari com podia ningú haver inventat aquesta història? Però això ens obre una paradoxa. Ni Plini el Vell, ni molt menys els seus antecessors, van poder elaborar la teoria de la formació de la Mediterrània. No tenien coneixements suficients. L’únic origen possible era una deformació de la transmissió oral. Però si, com ens diuen els experts, això va passar fa uns 5 milions d’anys, qui havia aleshores que ho pogués explicar? L’Homo Sapiens només té 100.000 anys d’antiguitat.

Sigui com sigui, la qüestió és que existeix a l’Estret un fort i constant corrent d’aigua de oest a est que és l’origen de tots els corrents de la Mediterrània. A casa nostre, aquests discorren de NE cap a SW. L’efecte sumatori dels corrents amb els vents i temporals de llevant, fan que aquest siguin el més temuts de tota la costa catalana i valenciana fins al Cap de la Nao. Si eliminem els ports artificials moderns i fem l’exercici de seguir tota la costa, ens adonarem de que només existeix un port natural suficientment gran i protegit de les llevantades: Tarakon.

Mapa: Elaborat per EAXC

Text: Xavier Climent 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *