15 C
Província de Tarragona
Dimecres, març 27, 2024

AIGUA A TARAKON

3fontdelslleonsDETALL

TERCER CAPÍTOL DE LA SÈRIE ‘TARAKON ABANS QUE TARRACO’

L’establiment a Tarakon dels descendents de Tubal no va ser fruit de la casualitat. Disposaven d’un port a recer dels vents de llevant, un turó fàcil de protegir, terres fèrtils a tocar del riu, i pastures als tossals propers. Però el fet més important va ser l’existència de deus o sorgiments naturals d’aigua dolça a diferents punts del roquissar.

Geològicament podem considerar el subsòl de Tarragona com un sistema càrstic. Això significa presència d’aigua en cavitats que s’escola per les fissures de la roca, i fins i tot, fons ascendents. Aquesta disponibilitat d’aigua en petits brolladors a totes les cotes del turó, dotava a l’emplaçament de condicions estratègiques immillorables. Parlem d’una població inicial de pocs centenars de persones, uns pocs milers a l’arribada de cartaginesos i romans al 218 aC.

N’hem detectat inicialment 18 punts. Començarem pels més elevats. 1. La font ascendent, propera a l’Ensenyança. Descrita per Hernàndez Sanahuja i recollida també pel Dr. Aleu, gran coneixedor de l’aigua a tot el municipi. Propera a l’anterior podem considerar també com a font, la núm. 2 situada a les excavacions arqueològiques de l’antic Museu Diocesà. És més que probable que els ibers comptessin amb cisternes, naturals o artificials. La cisterna medieval (3) situada sota les escales del Pla de la Seu, probablement té un precedent romà i aquest un kessetà. Qualsevol recinte militar de qualsevol època disposa d’un sistema de recollida i emmagatzematge d’aigua. I ningú no discuteix que a dalt del turó existís una oppidum, un recinte fortificat, més o menys extens. Aquest sistema fora suficient per una petita guarnició defensiva.

C:\Documents and Settings\usuario\Escritorio\RUTESIBERS\AIG

A cota inferior, on avui dia alguns historiadors consideren que podria situar-se el poblat de Kesse, trobem gran quantitat d’indicis de existència d’aigua i en abundància molt més notable que als punts anteriors. Això sumat a la situació sobre un tossal dominant la zona portuària, i suficientment proper al recinte defensiu, pot explicar l’existència d’un segon nucli que aclariria definitivament la dualitat Tarakon – Kesse. El punt 4 el situem a l’illa on es troben el Banc d’Espanya, i la casa del Dr. Aleu (Llibreria La Rambla). El núm. 5 podem considerar-lo al Nimfeu trobat a l’inici del c/ Colom amb motiu de les obres d’accés al remodelat Mercat. El 6, el situem al Garatge Colom (ara Zara). Són tres punts propers que podrien correspondre a un mateix aqüífer. Ja ens ho deia el Dr. Aleu als seus escrits. Parlava d’aigua molla, on costava molt coure les verdures. Curiosament a Catalunya quan es parla d’aigua molla es parla en realitat d’aigua dura, amb gran contingut de calç.

La núm. 7 fora el Pou de la Plaça de la Font. Sabem que és medieval, i també que es van intentar un parell més. És precisament aquesta insistència dels tarragonins en excavar 47 m de roca dura, la que ens fa sospitar que estaven segurs de trobar aigua, lo qual indica una preexistència anterior, possiblement ensorrada.

El 8, Pou Cartanyà (cunniculus de la Cova Urbana) i el 9, Nimfeu del Teatre, semblen correspondre a la gran bossa d’aigua que constitueix la Cova Urbana. Ni que la factura coneguda d’ambdós és romana, resulta obvi que el sorgiment ja era conegut pels ibers.

El punt 10 correspon a l’anomenada Font dels Lleons situada al c/ Pere Martell, just a sota del c/ Eivissa. Un altre dia parlarem més concretament d’aquesta font. Els que siguin més grans recordaran els magnífics horts sota el desnivell, per on passava el Camí de la Fonteta (de vegades els topònims són més explícits que les restes). De ben segur, una simple rasa duia part de l’aigua d’aquest sorgiment cap al suburbi portuari situat a l’est, per a l’imprescindible aiguada de les embarcacions. El sorgiment 11, apareix de forma casual a l’explotació de la pedrera del port propera a l’actual Palau de Congressos.

Els següents són molt sorprenents ja que es situen a la vora mateixa del mar. Són: el 12. Pou Platja del Miracle, present a algunes fotografies antigues. El 13. Arrabassada. Banys l’Estrella. D’aquest i del següent situat sota la sorra, dins l’aigua del mar, en tenim no més referències verbals. Dels que sí hem comprovat la seva existència són el 15, 16 i 17, molt propers entre sí i sobre la mateixa sorra de la platja, al costat del bunker, als Apartaments Jardí i tocant al Iot. Finalment del 18, a les roques del final de la Platja, junt al Bosc de la Marquesa, en tenim referències dels caçadors, quins gossos bevien, suposadament, agua de mar.

És molt probable que molts de vostès coneguin o tinguin notícies d’altres deus, sorgiments, pous o cisternes. Fora interessant fer un recull d’aquestes informacions sobre un plànol de la ciutat. Els animo a fer-ho. Si m’ho envien a xclimentsanchez@gmail.com em comprometo a plasmar-ho en un plànol i publicar-ho a aquest mateix mitjà. Tot sigui per saber més del nostres orígens.

 

Foto: Xavier Climent

Mapa: EAXC (base topogràfica Atlas d’Arqueologia urbana de Catalunya 2)

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here