Carregant ...

El músic Roger Benet celebra 10 anys de trajectòria

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Roger-Benet+Vicens-Martín-1

El músic tarragoní Roger Benet (nom artístic de Roger Conesa) enllesteix aquests dies un concert ben especial. Coincidint amb els deu anys de trajectòria aquest divendres 11 d’abril presenta en directe Ciutòpolis, un disc conceptual en el qual ha treballat en els darrers quatre anys. I ho fa amb un concert especial al Teatre Metropol acompanyat de la Vicens Martín Dream Big Band. Benet és, a més, el protagonista del tercer número del butlletí electrònic #FandeTGN, que està publicat des del dilluns 31 de març, i, sota les sigles RC, el Tuitaire Convidat delFestival Internacional de Dixieland d’enguany.

Ciutòpolis és un projecte de llarg recorregut que finalment ara veurà la llum. Estàs content del resultat final?

Sí, molt! Aquests dies estem corrent molt per arribar a la presentació del disc, que serà el dia 11 d’abril coincidint amb el concert del Metropol, i estic molt content de com sona. Ja hem fet un primer concert a Barcelona, al Festival Barnasants, però només vam tocar-ne alguna cançó amb el Jorge Varela.

Què veurem el dia 11 al Metropol exactament?

Veurem un concert espectacular! En primer lloc perquè fa cinc anys que intentem fer-lo i per diferents motius no ha sortit fins ara. Quan estudiava al Taller de Músics li vaig passar el meu primer disc al Vicens Martín, li va agradar molt i teníem ganes de treballar plegats. Fa un any i mig que té el seu propi projecte, la Vicens Martín Dream Big Band, que aplega els millors músics de jazz de Catalunya: David Pastor, Jaume Peña… uns cracks! I s’estan escrivint els arranjaments específics de les cançons del disc per a big band. Sobre l’escenari jo posaré la meva banda habitual, els Oximorònics, i el Vicens Martín posarà la part dels vents. Per tant, serem 18 músics en directe. En definitiva, serà la primera vegada que es podrà escoltar el disc sencer i, a més, amb uns arranjaments especials que permeten la inclusió al Festival de Dixieland.

Tens deu anys de trajectòria a les espatlles, però no sé si et tremolen les cames per a un projecte tan personal i, fins a cert punt, arriscat.

Els meus temes són complexos i traslladar aquesta sonoritat a una big band és molt complicat. La sort és que aquests músics ho entenen tot ràpidament i pots fer funcionar una cosa que en altres casos es complicaria molt. Jo he d’escriure quatre arranjaments i el Vicens quatre més i podem jugar amb tots els recursos que ens vénen al cap perquè hi ha la garantia que pot sonar molt bé. És un experiment però no serà gratuït. Ho enregistrarem i intentarem moure-ho pels festivals, però de moment serà l’única vegada que podrem escoltar el disc en aquest format.

Enguany seràs el Tuitaire Convidat del Festival i, per tant, ja tens una visió de conjunt de tot el programa. Quins són els concerts que no ens hem de perdre per res del món?

No vull excloure ningú perquè tot en general estarà molt divertit, però sí que crec que tindrem dues perles, que a Tarragona encara no hem pogut gaudir, i que estan sonant moltíssim a Barcelona. En primer lloc, el Xavi Torres, que només té vint-i-quatre anys, que té una manera particular d’entendre el piano, i que vindrà amb el seu trio i acompanyat de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, dos saxofonistes reconeguts en l’àmbit internacional. D’altra banda, també recomano el concert d’Apel·les Carod Quartet al Magatzem. L’Apel·lés és l’ukelelista i violinista de Lecirke però, a banda, té el seu quartet de jazz amb què fa uns temes fantàstics.

Ets el director artístic del cicle Jam Està Bé, una proposta que combina la formació per als músics amb un concert per a tot el públic. Com està funcionant?

Des del punt de vista de públic molt bé, i des del punt de vista de la participació de músics també. Ara bé, és un cicle autoproduït, amb molt de risc i sí que estaria bé disposar d’algun mecenes que hi col·laborés. Estem portant gent molt important, com Jorge Pardo, David Pastor, Santi Ibarretxe, Susana Sheiman… Estem portant gent molt potent i ara, per al Festival de Dixieland, vindran Joan Chamorro i Andrea Motis.

Les teves cançons són molt personals, molt transparents, sempre des de la primera persona. No et fa por despullar-te tant davant del públic?

De vegades pot semblar onanisme intel·lectual però crec que simplement explico coses que m’han passat a mi o a prop de mi. Ciutòpolis és un disc conceptual que explica la història d’un canvi i explica coses que ens passen a tots: les nostres pors, el nostre ritme de vida, la sensació d’inadaptació a la societat contemporània en què vivim… Una crítica del meu primer disc, que em volia enderrocar, deia que feia un discurs unilateral, un frankenstein de conceptes… Però ara la crítica no m’importa gaire i em quedo amb les col·laboracions que he tingut en el disc, com la de Roger Mas, que per mi ja són un premi.

Quines diferències hi ha entre el Roger Benet artista i el Roger Conesa persona?

En aquest disc he dubtat de si fer el pas i presentar-me ja directament com a Roger Conesa i, per exemple, ja he signat les cançons amb el meu nom, tot i que el disc continua sent de Roger Benet i la banda és Roger Benet i els Oximorònics. Reconec que pot ser complicat (riu). La idea és que Roger Conesa és el músic, que de tant en tant fa arranjaments o participa en altres espectacles. Roger Conesa sóc jo. Quan faig de cantautor, com que mai m’he considerat un bon cantant, Roger Conesa no s’atreviria a cantar i Roger Benet, que és una caricaturització dalt de l’escenari, sí que ho fa. És políticament menys correcte.

Paral·lelament, en quins altres projectes treballes actualment?

Torna la Tandarica Orkestar, on hi faig de director musical i de coarreglista. Celebra deu anys, i ho fa amb un format més punky i d’escenari, no de carrer. Estem fent un repertori nou i l’espectacle es dirà Fiestar i quedarà molt divertit. A banda, faig d’actor i músic en un espectacle que explica la història del jazz a les escoles, en una coproducció entre el Palau de la Música i el Taller de Músics. Paral·lelament amb el Jorge Varela tenim Binary Produccions, que fem música per a curts, documentals o altres projectes. Per exemple, ara estem fent música per a El cocinero fiel. I personalment també vaig fent altres coses, com un arranjament per al grup de metal tarragoní Ankor o alguns bolos per a l’espectacle Killer, de la Sala Trono. I, en un projecte a dos anys vista, intentaré fer alguna cosa relacionada amb la il·lustració, que sempre m’ha agradat molt.

Després de deu anys de trajectòria, com et veus d’aquí a deu anys?

No es pot pensar en futur en aquesta professió. L’inici de Roger Benet va ser una broma. Al 2003 vaig participar al concurs Enganxa’t a la música, una de les normes del qual era cantar en català. I em va fer ràbia perquè jo aleshores cantava en anglès amb els Backdoormen i no entenia aquesta barrera. I m’hi vaig acabar presentant en solitari amb dues cançons que tenien una sola frase, per fer una broma-protesta. Òbviament no em van escollir (tot i que uns anys més tard vaig guanyar el concurs), però sí que em van triar al DO Tarragona. La meva idea era fer dos únics concerts i a partir d’allí van anar sorgint més bolos… Per tant, si fa deu anys em dius que acabaria fent un concert amb el Vicens Martín no et creuria! D’aquí a deu anys espero estar content, que ja és molt.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *