La Paula, la Maria i la Iliana són de l’Argentina i comparteixen aula a la Universitat Rovira i Virgili. Una altra Paula, asseguda a la primera fila, és de Xile, tot i que ja fa anys que viu a Tarragona. Al seu costat hi ha la Gabriela, de Veneçuela, però resident a Catalunya des de fa més d’una dècada. Repartits per altres cadires de la sala saluden el Javier, de Colòmbia; la Rosa, de Perú; la Renata, del Brasil; i l’Alejandra, del Paraguai. També hi és l’Helen, de Dinamarca; i només hi falta l’Andrea, d’Eslovàquia.
Totes elles -només hi ha un noi- configuren un grup d’onze alumnes de total de 19 que formen part del Màster en Comunicació Política, Institucional i Corporativa en entorns de Crisi i Riscos que s’imparteix a la URV. Bona part de Llatinoamèrica està representada en aquests estudis que arriben a final de curs. Una pluralitat d’accents que es barregen amb els d’aquí, amb els accents de l’Anna, la Mireia, el Xavier, el Josep Ramon i l’Ada, entre d’altres.
Estudis de Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual, però també de Psicologia i Pedagogia. Històries molt diverses i trajectòries contraposades de 19 joves que comparteixen classe i professors de les assignatures obligatòries i optatives que formen part del programa d’estudis del màster. Molts han optat per “seguir estudiant, formar-se i especialitzar-se” davant l’atonia del mercat laboral. La majoria de veus asseguren que el màster “és una eina que ajuda a aconseguir un lloc de feina” i que amb el curs busquen “una qualificació important per treballar en el sector de la comunicació d’empreses o corporativa”.
El balanç és globalment positiu, ara que arriben les últimes classes. La nota final que els alumnes posen al màster va del notable pelat al notable alt. “Hi ha bons professors i d’altres regulars, com a tot arreu”, diu una alumna. “Alguna assignatura és massa genèrica i falta aprofundir en la temàtica”, comenta una altra. “Hi ha professors que tenen un gran potencial que sembla que no ho donin tot i que subvalorin els alumnes”, coincideixen diverses veus. Comentaris que revelen les ganes d’aprendre dels estudiants, siguin d’aquí o de fora. De fet, molts dels que han vingut de Llatinoamèrica pensen continuar entre nosaltres amb més formació o combinant estudis i feina. Acabades les classes presencials la setmana passada, aquests dies enllesteixen la pràctica final de curs: un Pla Estretègic de Comunicació de Crisi. El futur ja el tenen aquí.
Bona tarda, Ricard,
Moltes gràcies per la grata visita i per l’interès pels estudis del Màster en Comunicació Estratègica en la Societat del Risc.
Només volia fer uns apunts al teu article. Alguns dels noms dels alumnes són errònies (Paula/Paola, Iliana/Ileana, Helen/Helle, Xavier/Javier) i el nom del mateix màster també.
Pel que fa l’últim paràgraf, trobo que les cites estan descontextualitzades i que no és per res la percepció general del màster i cap professor ens ha fet sentir subvalorats mai durant el màster, totalment al contrari. Igual ens hem malentès, perquè no era la nostra intenció expressar aquesta idea. Crec que parlo en el nom de tots quan dic que tots hem pogut treure molt i molt profit d’aquests estudis del màster vinguem d’on vinguem.
Moltes gràcies per la teva atenció.
Salutacions,
Helle
(Estudiant del màster, Dinamarca)