Parla amb fermesa, tal com raja. És d’aquelles persones que té les coses clares i no es talla ni un pèl. Potser és l’edat. Sobrepassada certa barrera ja estàs de tornada de tot i pots dir el que penses sense miraments. O potser, senzillament, és una qüestió de caràcter.
Quan la vaig conèixer em va sorprendre aquesta fermesa. No em va semblar una àvia convencional. Va ser a les jornades Comunica ’05 organitzades per Tarragona Ràdio i la URV, que tractaven dels serials televisius. La vam convidar per parlar dels seus múltiples papers en telenovel·les: Secrets de família, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, La Riera… Ha sortit en gairebé totes. Compartia taula amb l’Anna Sahun. La timidesa d’una contrastava amb la força de l’altra. “Nena, cap problema, vindré amb cotxe”, em va dir per telèfon quan la vam convidar. I va venir en cotxe. I va marxar en cotxe. A les tantes de la nit, després d’haver sopat a la plaça de los Cols. I amb ella es va endur l’Anna Sahun.
Va ser una oportunitat d’or per conèixer de prop una de les grans dames de l’escena catalana. La Montserrat Carulla porta més de cinquanta anys fent teatre. I cinema. I tele. Va començar molt jove com a amateur. No ho va tenir fàcil. Venia d’una família treballadora i humil i va haver de salvar molts obstacles. Els primers passos professionals els va fer a principis dels 60, quan ja tenia trenta anys. I des de llavors no ha parat. Ha interpretat grans clàssics Romeu i Julieta, Mort de dama, La filla del mar, Pigmalió, Hamlet… I li han plogut premis: el Margarita Xirgu, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. I el Gaudí d’Honor, el darrer.
A la Montserrat Carulla no li va ser fàcil dedicar-se a la interpretació. Però ara és la matriarca d’un clan de grans professionals del teatre. Amb la seva filla, Vicky Peña, i el seu gendre, Mario Gas, ha compartit escenari en innombrables ocasions. Un dels meus despertars teatrals va ser quan vaig veure la seva versió de El temps i els Conway al Canal 33. Deu fer més de vint anys. Encara no l’he oblidat aquella obra. Em continua fascinant i emocionant. Com tampoc he oblidat La reina de la bellesa de Leenane. La vaig veure a la sala Villaroel i em vaig quedar garrativada amb aquell àcid enfrontament dialèctic entre mare i filla. A la realitat i a la ficció.
Ara la Carulla diu que plega. Que deixa els escenaris. I ho fa amb una obra que el seu fill Roger Peña ha escrit pensant en ella. Els que l’han vista diuen que el paper se li ajusta a la perfecció. És la iaia, una àvia perepunyetes que es dedica a frustrar els intents amatoris del seu net. I en aquest cas també és el seu net a la realitat i a la ficció: l’Aleix Peña. L’obra es va estrenar al festival Temporada Alta. Ha fet temporada al teatre Romea i en farà al Goya. Ara estan de gira. 84 anys té la Carulla i encara compta amb tota l’energia del món per voltar per tot Catalunya. Aquí a Tarragona la podrem veure la setmana que ve, el divendres 9 de maig. I en doble sessió. A dos quarts de set de la tarda i a dos quarts de deu. És qüestió de no faltar-hi.
DUES ENTRADES per als subscriptors
Seguint la nostra voluntat d’acostar la cultura als subscriptors de la revista FET a TARRAGONA, sortegem dues invitacions per a la representació de ‘La iaia’ divendres 9 a la tarda. Els que volgueu participar en el sorteig heu d’enviar abans de la mitjanit de dimecres 7 un mail a l’adreça: subscripcions@fetatarragona.cat
