Carregant ...

Tarakon (i 9): Conclusions

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El poblat ibèric de Calafell (foto: Xavier Climent)

El poblat ibèric de Calafell (foto: Xavier Climent)

Al llarg dels vuit lliuraments anteriors he intentat aportar alguns elements que ajudin a entendre els nostres orígens. A més de l’evident i repetida reivindicació dels ibers com a antecedents de la nostra identitat, pretenem fer una petita aportació a la història des de fora de la història, advocant a un concepte bàsic i fonamental en l’actual transferència de coneixements com és la multidisciplinarietat.

Hem parlat de la importància que, per al procés evolutiu de Tarragona, va suposar la data del 218 aC. En funció del resultat de la Batalla de Kesse, primer, i del desenllaç de la IIª Guerra Púnica, després, el desenvolupament de la ciutat podia haver estat molt diferent.

En un segon article dedicat a orígens i llegendes vam poder comprovar com les pautes geotectòniques de la segona -i definitiva fins avui-, creació de la Mediterrània influeixen notòriament en els corrents del nostre litoral i, en conseqüència, determinen quins assentaments són millors o pitjors que d’altres.

Vam seguir amb una relació sobre diversos sorgiments o deus existents a Tarakon abans de l’arribada dels romans, abans fins i tot que els ibers. Les seves respostes han permès de recollir l’oblit de la font del LLorito, i ratificar el sorgiment de la Platja Llarga, junt a les roques del Bosc de la Marquesa. També ens han posat sobre la pista de dues noves deus a la part alta de la ciutat que poden ser molt interessants.

Seguidament vam parlar de la figura d’Hannibal i les seves tropes, a les que adjudiquem un paper més important del que han tingut fins ara, tot i que finalment, en funció de les victòries i les derrotes ha quedat en segon pla. Què hauria passat si la suposada base permanent dels púnics hagués reeixit? Tindríem avui muralles ibero-púniques? Fora interessant pensar en aquesta ucronia.

La revisió dels textos clàssics i la proposta de la ruta de les tropes de Gnaeus Cornelius Scipio, ens permeten, creiem, oblidar la interpretació de que Kesse es trobava a l’interior. L’atac combinat per terra i per mar sembla també concloent en aquest sentit.

També varem parlar del segrest de les onomàstiques practicat per totes les cultures dominants sobre les anteriors, i com es canvien subtilment els noms, romanitzant-los, i adjudicant noms secundaris als pobles indígenes.

Finalment vam recuperar antigues discussions, insistint en l’origen iber de les muralles. A tal efecte, a partir de l’existència demostrada d’una oppidum a Tarakon, aquesta no podia estar situada a altre lloc que al cim del turó per lo que, com a mínim els materials de la base actual, els megàlits, són inequívocament ibers.

Poques ciutats com Tarragona poden gloriar-se d’una història de més de vint-i-set segles. Coneixem ciutats més antigues però en moltes d’elles la continuïtat de la vida s’ha interromput. Les circumstàncies poden ser variades. En algunes la interrupció o aturada ha estat deguda a agents naturals com erupcions volcàniques (Pompeia); terratrèmols (Petra), també degut al canvi de rutes comercials; enfonsades al mar (Dwarka o la mítica Atlàntida); o per la mà destructiva de l’home i les devastadores guerres que s’emporten vides humanes a més de ciutats senceres com Troia o Paestum. O simplement per entrar en desús com Persépolis o Julióbriga. Altres van ressorgir de les cendres i les runes: Calcuta, Lisboa, San Francisco, Roma, Calabria, Hiroshima.

La permanència de vida humana al cap de tants anys en un mateix indret es justifica, entre d’altres causes, per les extraordinàries condicions naturals que el lloc ofereix. Són condicions geogràfiques, climàtiques, geomorfològiques, d’accessibilitat i comunicacions, disponibilitat d’aigua, estratègiques, etc., que s’han mantingut o millorat a llarg de les diferents etapes de les diverses edats de la ciutat. Això demostra dues coses: que els descendents de Jafet van triar molt bé el seu assentament principal, i que els romans van saber aprofitar com ningú la descoberta dels ibers, emportant-se la major part del mèrit.

Els articles, amb algunes ampliacions i amb traducció en castellà, poden també consultar-los al blog: http://tarakon218ac.wordpress.com/

Gràcies per la seva paciència, desitjo, si més no, haver despertat la seva curiositat i augmentar l’estima per aquesta gran ciutat que és Tarragona.

Xavier Climent


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *