Carregant ...

Un procés sense hegemonia social

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

D'esquerra a dreta, Anna Gispert, Manuel Maria Fuentes, Matias Vives i el director del FET, Ricard Lahoz, durant el debat (fotografia: Anna Plaza).

D’esquerra a dreta, Anna Gispert, Manuel Maria Fuentes, Matias Vives i el director del FET, Ricard Lahoz, durant el debat (fotografia: Anna Plaza).

Un dels valors que més es destaca del moviment soberanista que viu Catalunya és el de la seva transversalitat. Però això no significa que hi hagi una majoria demogràfica suficient per parlar d’una hegemonia social favorable a la independència.

Aquesta reflexió, tot i no formar part de cap guió previst, es va convertir en un dels eixos del quart debat del cicle Diàlegs 2014. Tarragona i la consulta celebrat aquest dimarts a la sala d’actes de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat.

Sota l’organització de la Universitat Rovira i Virgili i el Fet a Tarragona, la professora de Filologia Catalana Anna Gispert, l’advocat, economista i expolític, Matias Vives, i el teòleg i director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Manuel Maria Fuentes, van coincidir en una premisa que, en aquests moments del procés, sembla cada dia més bàsica: sense el suport d’una part important de la població catalana castellanoparlant i de classe treballadora serà molt difícil assolir el repte de l’Estat propi.

El primer en parlar-ne fou Vives. Després de reconèixer que la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut va trencar el “consens constitucional” de 1978 -del que va participar directament com a integrant de l’equip de Jordi Solé Tura, un dels pares de la Carta Magna– l’exdiputat del PSUC al Parlament va deixar clar que votarà “sí-sí” a la consulta. I fins i tot va criticar els dubtes del seu partit, Iniciativa per Catalunya.

A continuació, peró, va dir que creu que el procés va “coix” per la “poca implicació” dels inmigrants espanyols dels anys 50 i 60 i els seus hereus, en al·lusió a la població majoritària a l’àrea metropolitana de Barcelona i els barris de Ponent de Tarragona. “Hem de donar-lis garanties que el seu món no canviarà amb la independència i que aquesta és la millor solució contra els problemes que pateixen. Però no trobo cap força política sobiranista que els representi i això pot portar a molts a passar-se a l’altre extrem”, va advertir.

La “Catalunya real” fou protagonista al quart debat del cicle

Manuel Maria Fuentes va admetre que, tot i que la “doctrina social” de l’església catòlica accepta “el dret dels pobles a decidir i a l’autodeterminació”, els hi amoïna la possibilitat d’una divisió en dos bàndols. “Seria inacceptable construir un nou model social segregador”, hi va afegir.

L’advocat i el mossèn van coincidir també en vaticinar que l’Estat espanyol impedirà la consulta del 9 de novembre i que això portarà a una ruptura que no serà “pacífica”. “Quan les coses es posin difícils serà clau que els catalans sumem totes les forces possibles. El procés ens està ajudant a visualitzar encara més la gran pluralitat de Catalunya i la seva importància per afrontar qualsevol projecte de futur”, va dir el teòleg.

La professora Gispert va donar una pista clara de com aconseguir la implicació de l’anomenada per alguns “Catalunya real”. En la seva exposició sobre quin hauria de ser el model lingüístic d’un futur Estat propi va esmentar cinc reptes: tornar a universalitzar el coneixement del català, millorar la qualitat de la llengua, potenciar-ne el seu ús, millorar el nivell de les llengues estrangeres i fer un “projecte aditiu, de suma entre el castellà i el català, mai de substitució”.

La presidenta de la Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes va recordar que el castellà és la llengua més coneguda i parlada entre els residents a Catalunya. “Es un capitat lingüístic molt valuós”, va afirmar.

Gispert es va desmarcar dels altres ponents en referència a la celebració de la consulta, basant-se en la voluntat del poble. “La força de la gent ho pot tot, com s’ha demostrat els darrers dos anys a Catalunya. El teixit social està marcant el pas als polítics i si volem fer la votació, la farem”, va dir.

Tot i això, va advertir de les dificultats del procés. “Les podem passar magres i ens hem de preparar psicològicament. Això no serà cosa d’un dia, cap conquesta ha sigut fàcil”, va explicar. Una premonició que Fuentes va dur més enllà: “Si realment es vol un nou país s’ha d’estar disposat a fer sacrificis per ell. Haurem d’acceptar els costos de la independència”.

El cicle Diàlegs 2014. Tarragona i la consulta viurà el proper mes la seva cloenda amb un acte molt especial que es celebrarà el 3 de juny. Seguirem informant…

Gispert, Fuentes i Vives, abans de la seva intervenció a la xerrada-col·loqui (fotografia: Anna Plaza).

Gispert, Fuentes i Vives, abans de la seva intervenció a la xerrada-col·loqui (fotografia: Anna Plaza).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *