Nate Davis va ser un d’aquells jugadors que va deixar petjada a Galícia. Un jugador amb unes característiques físiques espectaculars i que va canviar la concepció del bàsquet a l’estat. Nate Davis va jugar a principis dels vuitanta al Clesa Ferrol al que va portar a jugar competicions europees i es va convertir durant dues temporades en el màxim anotador de l’ACB. La seva desaparició sobtada del Ferrol després de l’aturada nadalenca de 1985 el va convertir en llegenda en aquell equip on Lavodrama o Aller manaven en un bàsquet de pantalons molt curts i tirants estrets.
Aquell Clesa i aquells jugadors van situar Ferrol al mapa de l’esport, el van portar de la mà de Moncho Monsalve a jugar competicions europees i a plantar cara als grans a la competició domèstica.
Ferrol va viure per uns anys la sensació de ser una de les grans ciutats del bàsquet espanyol i tenir aquella etiqueta de lloc destacat a nivell esportiu.
Aquella febre verda i blanca pel Clesa (OAR), però, es va anar desinflant com una gaita sense bufera i la ciutat va fer un gir cap a un futbol que vivia i ha seguit vivint entre alts i baixos constants.
A Ferrol, el futbol mai ha arribat tan amunt com ho va fer el bàsquet.
El Racing Club tot i que es va fundar l’any 1919, cinc anys més tard que el Nàstic, no és fins a mitjans de segle XX, que el que aleshores s’anomenava Club Ferrol comença a obtenir els seus millors resultats a segona A. Un tercer lloc a segona A l’any 1951 és la millor classificació històrica dels verds. (22 temp a tercera, 21 temps a segona B i 34 a segona A) és el pas del Racing de Ferrol per la lliga.
El seu màxim èxit és jugar una final de Copa. Va ser la primera Copa del Generalisimo. Es va jugar a Barcelona i davant del Sevilla l’any 1939. Era just acabada la guerra civil i amb molts equips sense participar a la competició. El Sevilla va derrotar als gallecs a la final tot i que el topònim de Ferrol durant aquells anys anava molt lligat precisament al del Generalísimo.
El Racing actual juga des de l’any 1993 A Malata i arriba a aquesta fase d’ascens després d’estar tres temporades a la tercera divisió i de superar un dels moments més delicats de la història del club.
DUES CIUTATS DOS PATRIMONIS
La relació entre Ferrol i Tarragona va més enllà del seu patrimoni arquitectònic i cultural. La ciutat gallega lluita des del 2006 per incloure les seves cases de l’època de la il·lustració com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
El mar i sobretot el traspàs de força jugadors en els darrers temps han convertit el Racing i el Nàstic en dos equips amb constants referències.
El pas del Ferrol a Tarragona l’han fet a la gespa jugadors com Álvaro Iglesias, Ludo Delporte i Egoitz Jaio a l’inversa Iván Romero, David Medina i Jose Luis Deus, van vestir primer la samarreta del Nàstic i després la del Racing.
Ara si per alguna cosa es lligarà gairebé sempre la història del Racing i la del Nàstic és pel nom de Luis César. El tècnic que va pujar al Nàstic a primera i que va arribar després d’aconseguir també un ascens de segona B a segona A amb el conjunt de Ferrol.
De fet el Racing en els darrers anys ha estat un club convertit en planter d’entrenedors. Per les seves files han passat noms com els d’Unai Emery (campió de l’europa league amb el Sevilla), a el mateix Luis César o l’actual tècnic d’un altre possible rival del Nàstic com La Hoya Lorca (Asier Garitano)
L’actual tècnic del Racing, Jose Manuel Aira, és un altre exemple d’ex jugador que fa el salt a la banqueta del diables verds. Després de penjar les botes es va fer càrrec de l’equip.
Capital obrera i militar, on una cançó de Los Limones és himne no oficial i on la tradició del bàsquet s’enllaça amb una història d’alts i baixos del futbol que ha portat Ferrol a allunyar-se d’etiquetes del passat i a reunir a A Malata un públic renovat ple de passió pels verds de les Ries Altes.
Fantastico reportaje! Enhorabuena. Un saludo desde Ferrol!!