Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

IMG_20140517_124354

M’ha agradat tornar-te a veure Júlia, filla meva. I a tu també Mecenes, vell amic! Qui m’havia de dir que us retrobaria a Tàrraco, 2.000 anys després de la meva mort. Però és aquí on us he vist de nou. Davant la torre de Minerva, mirant al mar per sobre les muralles i protegint-vos del sol sota l’ombra amable d’una figuera.

Les teves paraules, Júlia, ens han transportat a Pandatària, aquella illa ínfima on et vaig desterrar pel teu bé i pel bé de Roma. Sé que el càstig pel teu adulteri va ser dur. Però l’alternativa era que t’acusessin de traïció. I això hauria estat la teva mort.

Han passat 2.000 anys i ara la teva veu i la teva història m’arriben de manera indirecta, amb la veu i el gest de Mercè Rovira. Bella com tu. Forta com tu. Ella t’ha tornat a la vida i fa que t’entengui com mai t’havia entès. Els sacrificis que vas fer per Roma amb els teus matrimonis concertats: primer amb el teu cosí Marcel, després amb el meu lleial Agripa i finalment amb el teu germanastre Tiberi, el fill de la meva esposa Lívia. Sé que aquest darrer va ser un plat difícil de pair. L’odiaves. I tu només tenies ànsies de llibertat. D’estimar lliurement, de gaudir de la vida! Ja havies donat a Roma els hereus que necessitava. I ara volies fer la teva. Eres una dona massa moderna pel nostre temps. I en vas pagar un preu car. La teva història em commou i m’impressiona.

IMG_20140517_133319

Carles Alcoy és aquests dies Mecenes

Com també em commou veure’t a tu, Mecenes, el meu lleial company. Sempre a la reraguarda. Mai vas voler ostentar directament el poder. No et calia. Eres un home ric i els diners i les propietat et conferien tot el poder que necessitaves. Però els teus consells, la teva constant intercessió a l’ombra va fer gran i estable l’imperi que jo regia. Hauria estat tan diferent sense tu! Ara ens parles a través de Carles Alcoy. I ho fas des de la maduresa, des d’aquell moment en què ens havíem distanciat perquè el teu cunyat conspirava contra meu. Però qui no conspirava en aquesta vella Roma? Junts tu, jo i Agripa vam assentar la Pax Romana, vam acabar amb dècades de guerres civils. És cert. Però saps tan bé com jo que l’equilibri era precari i que una conspiració en succeïa una altra.

Ens han unit tantes coses Mecenes! Fins i tot la teva dona Terència. Espero que no t’importés massa que fos la meva amant. De fet, en parles amb sornegueria! Sempre dius que a la nostra Roma només hi havia tres esperits lliures: Terència, tu i el gran Horaci, un dels teus poetes protegits. Quanta raó tenies quan deies que el teu nom seria recordat més enllà de la tomba! Ara els valedors de la cultura són uns mecenes. Només amb aquest adjectiu ja et reten tot l’homenatge que et mereixes.

IMG_20140517_132832

Ha estat un plaer retrobar-te a Tàrraco. Embolcallat amb les teves sedes. Una altra extravagància ben teva: la seda. Però sens dubte elegant i fresca. No com les túniques de llana de la tradició romana. Hauríem hagut de seguir el teu exemple també en això! Però ben pocs s’ho haurien pogut pagar.

Ara em queda retrobar-me amb la meva germana Octàvia, Lívia, la meva esposa, el meu lleial Agripa, l’apassionat Marc Antoni, els poetes Virgili i Horaci, i Friné la prostituta que tan bé em va servir. Tots campen aquests dies per Tàrraco. Jo els buscaré. Feu-ho també vosaltres. Us agradaran les seves històries. I si us queda temps passeu a veure l’Ara Pacis. Aquest temple que vaig fer construir per commemorar la pax romana us fascinarà. Us ho diu el vostre emperador, per sempre August.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “August reviu”

  1. Excel·lent Anna. Moltes gràcies!

  2. BETA* ha dit:

    Magnífic, Anna!!!!
    😉
    B*

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *