Son, molta son, és la sensació generalitzada entre els aficionats del Nàstic que han arribat a A Malata. Uns han matinat de valent per agafar l’avió, altres han fet més de mil quilòmetres per carretera per a ser al costat de l’equip.
A Ferrol trobada de penyes a la Rua Maria i concentració de teatre amateur a l’hotel dels jugadors.
A A Malata un poema musicat sense lletra de Rosalia de Castro trenca el silenci pocs minuts abans de començar.
La panxa de molts inicia el ritual de les pessigolles habituals de partit decisiu i les cares dels jugadors baixant de l’autocar ensenyen la concentració lògica de les grans ocasions.
Al cap dels jugadors, un missatge clar “Prohibit fallar” i una única consigna fer bo el dos a zero del partit d’anada.
Amb això el Nàstic n’ha tingut prou per a trencar els encanteris de les Meigas i les suaus brases d’un infern vingut a menys.
Ni el mosaic deslluït, ni la sortida en tromba dels d’Aira, ni les ganes d’un dels gols on hi ha els “Diablos verdes”, ni les dues piscines de Vela a l’àrea grana. Res ha alterat el full de ruta previst per Vicente Moreno.
EVITANT SOPRESES
El Nàstic no ha jugat aquell futbol precís i de superioritats al que ens havia acostumat en els últims partits però ha demostrat per enèsima vegada un ofici digne d’un equip treballat i amb els conceptes futbolístics incrustats dins del seu mateix ADN.
Quan Manolo Reina evita el gol de Diego Vela, després d’una centrada del persistent extrem d’Ortigueira (Marcos Álvarez), Vicente Moreno ja s’havia tret l’americana i havia parlat un parell de cops amb Adolfo Baines. Josep Maria Andreu ja havia esbufegat uns trenta cops i fumat un parell de cigarretes.
A la ràdio parlen de l’esforç sense recompensa del Racing i es rendeixen a l’experiència del Nàstic per a gestionar els cent vuitanta minuts de l’eliminatòria.
No molt lluny d’A Malata, l’O’Boiro tampoc pot amb el Nájara, expliquen el Villares i els seus companys de la Ràdio Galega i per tant la tarda és negra, com les ombres de Rosalia de Castro pels equips gallecs.
El Nàstic segueix a la feina i en una segona part amb la mateixa proporció d’aborriment que d’efectivitat acaba segellant una classificació merescuda. L’empat a zero final serveix per a sumar el catorzé partit sense perdre i trencar això sí la ratxa d’onze victòries consecutives. Ara els grana hauran d’estar pendents del sorteig d’aquest pròxim dilluns a la seu de la RFEF i on ja esperen rival.
Abans de tornar cap a casa celebració a la gespa i als voltants d’A Malata per a continuar un viatge que només ha fet que començar i que espera pacient per a seguir coneixent les seves pròximes dues parades abans d’arribar al seu destí final.
Escolta a Vicente Moreno després de la classificació parlant pel Fetatarragona
