Carregant ...

El comiat del diví August

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

DSCF7971Fa cinc dies que vetllo les teves cendres. I ara et deixaré a la cambra on reposaràs eternament. Al gran mausoleu que tu mateix vas fer construir al Camp de Mart, enfront de l’Ara Pacis. Ja hi descansen les restes de molts dels teus descendents. I qui sap, potser ben aviat, el meu diví August, jo t’hi faré companyia. Però comprendràs que primer he de veure com el meu fill Tiberi et succeeix com a emperador. Ho he esperat tota la vida.

Jo, Lívia he complert el meu deure com a esposa. Fins i tot, et vaig donar aquelles dolces figues, que tan t’agradaven, i que t’han conduït al repòs etern. Entén-me. Ho havia de fet. Tenies 77 anys, estaves malalt i no t’acabaves de morir mai. He fet el que calia. Sé que hi ha qui malparlarà de mi. Que diran que he anat eliminant subtilment tots els successors al tron de Roma: el teu nebot Marcel, el teu lleial company Agripa, els teus nets Lucius i Gaius… Però que ho demostrin si poden! Jo he vetllat sempre pel bé de l’imperi. I ho he fet al teu costat. Ho saps i me n’has recompensat fent-me la teva filla adoptiva. Ara sóc Iulia Augusta i brillaré al teu costat a l’altar dels déus.

DSCF7941El teu comiat ha estat com calia. El viatge de Nola, on vas morir, a Roma ha estat llarg i penós. I en ple estiu… La traslatio s’ha fet en vint-i-cinc etapes. Les primeres quinze has viatjat a espatlles dels teus decurions. Després, fins a Roma, t’han acompanyat els més nobles dels homes. Ja a Roma, el Senat, ha decretat el dol públic. S’han prohibit totes les activitats, fins que les teves restes descansin com cal. I la comitiva fúnebre ha recorregut tot el camí des del palau del Palatí fins al mausoleu envoltada d’una multitud que et plorava. Has fet tant per Roma!! I tothom ho recordarà. Ho has deixat tot ben escrit a la portalada del mausoleu perquè ningú ho oblidi. Quan mories vas preguntar si havies fet bé el teu paper. I vas afegir que si així era que t’aplaudíssim. I així ha estat. Roma et plora i t’aplaudeix. Tu mateix ho has dit: “M’he trobat una Roma de fang i us deixo una Roma de marbre”. I te n’estan agraïts.

DSCF7963Hauries estat content amb la teva comitiva fúnebre. Hi era tothom. Els lictors, els músics i els actors, les ploraneres i els lliberts precedien el teu fèretre, on jeies cobert amb la porpra de la victòria i amb la cara coberta amb la màscara mortuòria. Et portaven en braços els més nobles senadors. Rere teu anaven les màscares mortuòries dels teus avantpassats, amics i enemics. Tot seguit, Tiberi i el seu fill, que han cantat les teves gestes amb les laudatio, al Fòrum. Jo anava rere seu, acompanyada de la resta de família imperial. Ens seguien totes les persones de renom de Roma. Pots estar tranquil que no faltava ningú: senadors, cavallers, triumvirs… La comitiva la tancaven, com marca la tradició, la guàrdia pretoriana, els flamines i les vestals, els centurions i els gladiadors. Tots t’han rendit un sincer tribut. Les despeses les ha pagat l’Estat. I per un cop no han escatimat recursos. El teu llegat i la teva herència pel poble és massa important.

Ara vull descansar. Porto cinc dies vetllant-te. Sense menjar i pràcticament sense dormir. Sé que et recordaran per sempre. Fins i tot d’aquí dos mil anys, sé que et rememoraran. Potser, fins i tot a Tarraco, Descansa tu també. Diví August.

DSCF7973


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *