17.5 C
Província de Tarragona
Diumenge, març 24, 2024

FINS AL FINAL

 

Un dels gols de Las Llanas una hora abans del partit.
Un dels gols de Las Llanas una hora abans del partit.

 

Una pancarta antiga, d’aquelles de les d’abans, amb un missatge clar “Against Modern Football” (En contra del futbol modern), al costat una Ikurriña i pocs seguidors de la penya Resaka Verdinegra que ja són al camp una hora abans que comenci el partit. Així rep Las Llanas els seguidors del Nàstic i l’equip grana, quan surt a xafar per primer cop la tova gespa basca.

Las Llanas és un camp fet com a trossos amb dues viseres de les tradicionals a la zona de preferent i una visera única a la tribuna. Per tot arreu es respira futbol del de sempre. Aquí no hi ha mosaic, ni banderoles, ni vídeo marcador. A Sestao les sensacions són de partit dels autèntics d’aquells sense gomines ni cames depilades.

Els bonys que hi ha a l’interior de l’àrea petita a les dues porteries recorden més al camp de futbol dels dibuixos animats de Campeones (Oliver i Benji) que no pas a un estadi que lluita per pujar a segona A.

L'afició del Nàstic a la zona de preferent.
L’afició del Nàstic a la zona de preferent.

 

A la preferent la gent del Nàstic ja és a lloc i comença l’espectacle de color grana al que ens han tornat a acostumar. A tribuna dues cares conegudes, la d’Àlvaro Iglesias i la de Jon Pérez Bolo, dos dels jugadors que ara fa vuit anys van portar el Nàstic a primera. Els dos ex-nàstic s’abracen fort a l’Ernest Canete, únic supervivent d’aquell ascens del 2006.

 

 

 

UNA CREU i DUES CARES

A la gespa, nervis, precipitació i poc futbol. El River i el Nàstic semblen, només aparentment, haver fet un pacte de no agressió fins que una errada de Xisco Campos en defensa la sap aprofitar Jito (capaç de marcar sense xutar, 28 gols aquesta temporada) i el davanter català no perdona l’un a zero.

El resultat era enganyós per mèrits i perquè el Nàstic seguia necessitant marcar per poder estar a l’última ronda del play-off.

La confiança que ha aconseguit generar i transmetre l’equip li dóna vida quan més tocat estava i una genialitat de David Rocha amb un tros de gol des de fora de l’àrea gran serveix per empatar. Els grana no contents amb forçar el temps extra s’encomanen a “toto” Querol. El davanter reusenc, un cop més troba porteria en el moment més determinant del partit i sentencia; l’encontre, la classificació i un Sestao cansat i massa conservador. La dedicatòria cap a Pitarque un gest més per emmarcar en tot plegat.

Els jugadors del Nàstic celebren la classifciació amb l'afició
Els jugadors del Nàstic celebren la classifciació amb l’afició

A partir d’aquí la bogeria, el descontrol i l’eufòria. Eufòria de la banqueta que surt disparada cap al camp, eufòria i comunió dels jugadors amb l’afició i eufòria del president Josep Maria Andreu que torna a rebre el seu homenatge particular per part dels seguidors granes desplaçats fins a Sestao.

Per acabar, nova celebració col·lectiva a la gespa i a la grada amb els papers canviats i amb els jugadors fent d’afició i l’afició com a protagonista de la gesta.

Setzè partit sense perdre i la victòria que fa tretze dins d’aquesta ratxa positiva. En un camp on el rellotge del futbol sembla que hagi tirat uns quants anys enrere el Nàstic camaleònic de Vicente Moreno es transforma en la millor Reial Societat, Athlètic de Bilbao o Sporting de Gijón de finals dels vuitanta, equips  plens de jugadors barbuts i amb caràcter per ensenyar una nova cara d’un ampli repertori.

El somni del Tornarem es troba cada cop més a prop i ara només cent vuitanta minuts separen el Nàstic de recuperar la segona A. El Llagostera serà el rival del Nàstic i el Municipal serà el darrer escenari d’una autèntica bestiesa que es mereix aconseguir el premi més gros.

Vicente Moreno parla pel Fet a Tarragona

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here