“Aprendre sense que níngú m’ensenyi”. Aquesta és una de les maneres d’encarar la vida de Pere Godall, un tarragoní de 93 anys que va formar part de la Lleva del Biberó, aquells nois de només 17 o 18 anys que van ser cridats a files per lluitar en el bàndol republicà a la Batalla de l’Ebre. La dura experiència de la Guerra Civil és, precisament, un dels elements més valorats del llibre de memòries ‘Una vida per recordar’ que ha escrit la seva néta Fàtima Pizà Godall.
President de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó 41, Godall ha volgut deixar constància per escrit de la seva vida intensa, que va del malson de la guerra a la passió per la música. Un home i un piano a la portada del llibre ens obren les portes a gairebé un segle d’històries i anècdotes, on també tenen un protagonisme especial la família i la seva feina en l’àmbit de la banca.
En la presentació de llibre, a la sala d’actes del Museu d’Art Modern, Pere Godall desprén el seu optimisme de sempre, les seves “ganes de viure i de gaudir”. Les seves paraules aixequen moments d’emoció i llargs aplaudiments. “Tinc ganes de viure”, confessa l’home que es va escapar de miracle de “la degradació” que representa una guerra.
El llibre parla de la vida. Un homenatge a les generacions passades, presents i futures, en paraules de l’autora. “L’última gran batalla de Pere Godall -expressa Josep Poblet, president de la Diputació- és escriure aquest llibre i no sentir-se vençut”. I és que aquest tarragoní enamorat de la música i de la seva ciutat representa una generació que tenia motius per a la rancúnia i la venjança i va optar per afrontar la vida amb més intensitat que cap altra. Es desprén a les pàgines de les seves memòries. El retrat d’una època que resulta imprescindible no oblidar.
