Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Kai Gleusteen explicant el detall de les obres que anava a interpretar

Kai Gleusteen explicant el detall de les obres que anava a interpretar

“Sabíeu? Diuen que Paganini trencava les cordes del violí i en deixava només una per demostrar que, fins i tot així, era capaç de tocar magistralment tota una peça”. I dit això, va agafar el violí, se’l va recolzar a l’espatlla i va tocar una escala sobre una sola corda. “Així”. Ja feia estona que el Kai Gleusteen tenia tot el públic a la butxaca. Estava a punt de començar la tercera peça. Havia aixecat ovacions amb una sonata de Ravel i estava a punt d’endinsar-se en una altre composició del francès només reservada als virtuosos, o als inconscients. El Tzigane.

El Kai Gleusteen és canadenc i des de fa catorze anys és el concertino de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. També és professor de violí a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Aquesta setmana està per Tarragona. És un dels professors convidats al Festival Internacional de Música que organitza el Conservatori de la Diputació (www.dipta.cat/festivalmusicatarragona).  Un certamen, que ja ha arribat a la catorzena edició, i que combina la part pedagògica amb els recitals oberts al públic. Durant el dia hi ha classes i als vespres, concerts. És una oportunitat única de veure concertistes de primera fila, com el Kai Gleusteen, i la seva dona la pianista, Catherine Ordronneu, de ben a prop i a un preu assequible. Els concerts es fan a l’auditori Diputació, al carrer Pere Martell, i les entrades valen cinc euros.

Les propostes són diverses. No cal arronsar el nas si no us agrada la música clàssica. Dissabte passat el músic i còmic Xavier Lozano va fer sonar escombres, escales, tubs i xiulets de tota mena. Es pot fer música amb qualsevol cosa que es pugui foradar i bufar. Aquest seria el seu lema. I aquest dimecres dia 2 actuen els Blaumut, un dels grups de pop més frescos de l’escena catalana. No heu sentit Pa amb oli i sal o Bicicletes? No? A què espereu? Ja podeu córrer cap al concert! Sí? Doncs, ja no cal que us digui res. A hores d’ara ja deveu estar mirant com fer-vos amb una entrada. Els Blaumut no toquen música clàssica, però alguns dels seus components tenen una sòlida formació i trajectòria en aquest àmbit. És el cas del violoncelista Oriol Aymat, que ja ha passat per altres edicions del festival.

Salutació al final del concert de dilluns a l'auditori de la Diputació

Salutació al final del concert de dilluns a l’auditori de la Diputació

El Festival Internacional de Música s’allargarà fins diumenge, quan el tancarà el grup de vents Spanish Brass Metals. Ara bé, la cita que molts melòmans ja deuen tenir marcada al calendari és divendres. Actuarà l’Endellion String Quartet, guanyador del Royal Philarmonic Award i considerat un dels millors grups de cambra de la Gran Bretanya. I l’entrada també és de cinc euros. La cultura no sempre és cara.

L’auditori no estava ple del tot, però quan va acabar de sonar el Tzigane, una mica més i s’enfonsa amb l’allau d’aplaudiments i ovacions. El Kai i la Catherine somreien com si allò no anés amb ells. Com si no acabessin d’oferir un concert brillant i sorprenent. Mai hauria pensat que Ravel era tan modern, ni Bethoven tan melós… I encara faltava Gershwin, per acabar. Tres petits preludis per deixar-nos embadalits després del deliri de Ravel. I per fer-nos venir dentetes i delit per anar al Liceu. Aquest juliol hi faran Porgy and Bess… Potser una entrada barateta d’aquelles de dalt de tot… Que no s’acabi la música, si us plau!!!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *