“Confieu en nosaltres, esteu en bones mans”. Aquest és un dels missatges expressats per Ramon Pallejà, director de l’àrea d’Operacions i Esports de Tarragona 2017 en la presentació del número 6 de la revista FET a TARRAGONA. “No seran uns jocs menors i la ciutat en pot treure importants rendiments”, afegeix. Pallejà va ser aquest dimarts al vespre el protagonista de l’acte de presentació de la revista al Cafè Metropol.
El membre de l’organització dels Jocs Mediterranis va parlar de la il·lusió dels clubs i les federacions per aquesta cita esportiva, dels més de 2.700 voluntaris ja apuntats, dels plans de formació i educació, del programa cultural que s’està dissenyant i de la professionalització que viurà tot el sector relacionat amb l’esport.
El llegat dels Jocs -titular de portada de la revista- va ser el fil conductor de la intervenció de Pallejà, que va recordar l’experiència de Barcelona 92. Tot i així, també va parlar dels obstacles que pot trobar-se l’organització dels Jocs: la consulta del 9 de novembre, les eleccions municipals de maig de 2015 i altres comicis catalans i espanyols duen el risc de paralitzar durant mesos les institucions públques; l’Estat espanyol encara no hi ha formalitzat la seva aportació; i falten patrocinadors privats per completar els pressupostos.
Pallejà va respondre preguntes del públic relacionades amb especialitats esportives absents dels Jocs; drets de televisió i difusió internacional de l’esdeveniment; projecte cultural i educatiu; i equipaments i comunicacions entre instal·lacions esportives. En aquesta línia, Pallejà diu que la ciutat ha d’aspirar el 2017 a tenir “un gran passeig de 2,8 quilòmetres entre la plaça Imperial Tarraco i l’anella olímpica de Camp Clar”.
Prop d’un centenar de persones van assistir a l’acte, entre les quals hi havia alguns dels joves esportistes tarragonins amb aspiracions als Jocs Mediterranis; voluntaris i personal vinculat a l’organització. També hi eren membres d’alguns grups de teatre amateur -que són protagonistes d’un altre reportatge de la revista-, lectors habituals i subscriptors.
Al llarg d’aquests propers dies, en altres articles al digital, us anirem explicant altres continguts de la revista: els 60 anys de vida de la presó de Tarragona; el perfil de turista que actualment visita la ciutat; les fortificacions i baluards de la Tarragona de 1714; l’amor al teatre dels grups amateurs; l’èpica castellera de la Joves i la Vella de Valls en els concursos de 1992 i 2000, respectivament; i les iniciatives emprenedores de Laia Monguió i Joan Alasà amb una llar d’infants en anglès i un parc infantil indoor en zona urbana.
La revista ja es pot adquirir als punts de venda habituals: Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo), Espai Turisme (carrer Major), i botiga El Lloro (carrer Governador González).
Si voleu sumar-vos a la gran ‘família’ del FET a TARRAGONA, us convidem a fer-vos-en subscriptors per només 30€ l’any i rebreu totes les revistes còmodament a casa. Podeu complimentar la subscripció clicant aquí. Gràcies per la vostra confiança!
Bona tarda.
Jo sóc dels que penso que és una autèntica bogeria continuar amb aquesta idea dels jocs, els nostres besnéts encara pagaran el dèficit que es produirà.
Algú recorda que a Tarragona hi ha nens que passen gana? Algú recorda les retallades a les subvencions als centres assistencials?
També pel que fa a la cultura també ho tenim difícil. Barcino i Baetulo caben cinc vegades, les dues juntes, dins del circ de Tàrraco i, quan les visites allí et venen Roma. Nosaltres que tenim Roma no venem ni una escombra.
M’enfada veure els visitants consultant un plànol de Tarragona tractant de orientar-se buscant el nom dels carrers que, en molts casos, no els troben a les cantonades, fa molts anys que no hi són. O buscant infructuosament els monuments dins de la deficient i ineficaç senyalització en els carrers de la ciutat.
Quan porto grups d’amics en visites totalment desinteressades, profundes i rigoroses per Tàrraco, la seva cara de sorpresa és senyal inequívoc del desconeixement total i absolut del nostre patrimoni. Un exemple: quin visitant copsarà la importància de l’amfiteatre si ningú li explica els diferents usos que ha tingut i té durant dinou segles? Crec que hi ha molta feina a fer i els jocs poden ser un destorb, especialment econòmic.