Carregant ...

Arrencada Internacional

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Tomeu Nadal va tornar a la porteria del Nàstic sis mesos més tard després de la sanció

Tomeu Nadal va tornar a la porteria del Nàstic sis mesos més tard després de la sanció

No sempre pots dir que has jugat un partit internacional. Ni que el teu rival sigui una simpàtica i alhora dèbil selecció d’Andorra.

Tampoc és habitual començar una pre-temporada amb un partit que t’obliga a fer el coll del Cantó i més d’una hora de viatge entre revolts tancats i un paisatge per emmarcar.

De fet, el darrer partit amistós internacional del Nàstic va ser en aquell pintoresc estatge tirolès l’any que els de Luís César van pujar a Primera.

Era l’estiu del 2006 a Bischofshofen, una ciutat més coneguda pels salts de trampolí que pel futbol.

El partit va començar mitja hora tard pel trànsit que va trobar el rival grana aquella tarda plujosa a terres austríaques. En aquella ocasió, una dèbil Kuwait farcida de juvenils va ser la darrera selecció que es va enfrontar al Nàstic.

Un tal Salami amb el dorsal 10 feia girar al combinat dels emirs sobre la gespa de Bischofshofen abans que el Nàstic iniciés la golejada.

L'Andorrà Ayala i el golejador Marcos en un moment del partit.

L’Andorrà Ayala i el golejador Marcos en un moment del partit.

L’Andorra de Koldo, però, té poc a veure amb aquell innocent Kuwait del 2006. Tot i ser un equip feble i amb moltes dificultats, només veure a jugadors com Ayala fa cert respecte. Els andorrans només van aguantar vint minuts abans que els de Vicente Moreno decidissin sentenciar el partit de la que té el títol oficiós de primera “patxanga” de l’estada a Rialp. Els gols de Marcos i Rocha i la poca profunditat dels andorrans feien preveure una golejada que els locals van saber aturar. Només hi va haver un gol més, el de Rayco, a la segona part, per deixar el testimonial 0 a 3 en un marcador imaginari, bé, inexistent.

El primer amistós va tenir dos al·licients especials, més enllà de l’anècdota del resultat. El primer, veure el retorn de dues icones: Manolo Martínez i sobretot Tom Nadal, que sis mesos més tard tornava a defensar la porteria del Nàstic després de la sanció. I la segona, comprovar com una desena d’aficionats aconseguien veure el partit en directe tot i la prohibició de la Federació Andorrana de Futbol. La poca por a les alçades i un càmping proper van ajudar a trobar una escletxa per on treure el cap al Comunal. 

Un vell Comunal que té les hores comptades ja què la FAF ja té gairebé enllestit el Nou Estadi Nacional amb una ampliació de capacitat i una millora important i necessària de les instal·lacions.

Vicente Moreno ja mana des de la banqueta

Vicente Moreno ja mana des de la banqueta

El partit a Andorra dóna el tret de sortida del nou Nàstic. Els grana ja han arrencat, ho fan amb vuit cares noves i amb jugadors del planter com Maxi o Bicho que apreten per demanar lloc en una plantilla molt competitiva i plena de noms importants que li poden donar més d’un maldecap, d’aquells agradables, a Vicente Moreno per fer les convocatòries aquesta campanya. Als Xisco, Molina, Rocha, Reina, Verdú, Pablo o Marcos els ha sortit competència dura amb Manolo, Luismi, Azkorra, Rayco, Mossa, Gerard o Marc Martínez.

El tècnic té per davant un repte engrescador. L’objectiu ha de ser el de gestionar amb encert la gana d’aquest tros d’equip i aconseguir fer d’això la virtut més gran de la plantilla. Vicente Moreno té clar que toca fer net del tot per poder repetir com a mínim el paper realitzat a la part final de l’última temporada. El sentit comú del de Massanassa ha der ser la pedra angular sobre la que giri el tercer projecte per sortir del pou de la segona B.

Escolta Vicente Moreno després de l’amistós. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *