Ha estat un estiu estrany, plujós, fred fins i tot, any de mundial, de pocs serials de fitxatges i de tenir tancada la plantilla aviat. No s’han mogut grans noms, més enllà dels cromos mundialistes que els de sempre han picat o del d’una icona d’adolescència, Ryan Giggs, que ha decidit canviar els terrenys de joc per la banqueta de l’United.
Ha estat un estiu estrany, d’aquells de poques coses per explicar. Un estiu estrany marcat encara per un poble anomenat no Dante’s Peak sinó Llagostera que, sense Pierce Brosnan però sí amb Tarragó i Alsina, ens va deixar sense somni del retorn i amb una història que, com la d’aquella sobrevalorada pel·lícula, tenia mil contes personals per explicar. Tots recordarem què fèiem aquella tarda de juny quan Nuha (ara al Sant Andreu) ens va sentenciar en una pròrroga maleïda.
Ha estat un estiu estrany, de teràpia, de desconnexió, de voler buscar aquell racó on ningú et parlés del Nàstic però al mateix temps amb moltes ganes de compartir els malsons col·lectius de tota l’afició. Com una cinta de casset antiga d’aquelles que havies gravat a sobre uns vint cops, ara toca que soni aquell soroll de walkman rebobinant que els que superem la trentena tenim segur al cap.
FER NET
La pretemporada molts cops serveix per conjuntar un equip, per conèixer un tècnic o habitualment per posar gairebé al 100% una plantilla. Aquest estiu estrany però, Vicente Moreno ha vist com la seva primera funció era la de fer net, la de netejar el vestidor de possibles records del passat.
Amb la consigna del “no si val a badar” de les primeres jornades, Moreno ha de ser capaç de controlar els inputs de sobreexcitació que puguin aparèixer dins de l’equip per voler sentenciar per la via ràpida. El background acumulat i l’empenta que porten els grana poden esdevenir un factor perillós per controlar una temporada que s’endevina llarga si es vol aconseguir l’objectiu.
La trempera i la ràbia canalitzada cap a una revenja accelerada de l’entorn fan que l’afició segueixi responent tot i la forta bufetada.
La pausa del tècnic de Massanassa ha de ser la guia del Nàstic 2014/15 per tenir ben marcat el calendari d’actuacions d’un equip dissenyat per estar dalt de tot des de la primera jornada.
Apunteu bé les dates assenyalades: a la jornada 10 arriba el primer derbi Reus Nàstic a la capital del Baix Camp, serà el cap de setmana del 26 d’octubre. La tornada a Tarragona, el 15 de març a la jornada 29, a manca de nou partits per tancar la fase regular.
Els grana visitaran el Rico Pérez per jugar contra un dels candidats a l’ascens el 8 de febrer i tancaran la fase regular contra dos vells coneguts: primer a casa rebran l’Elx Ilicità i el darrer partit serà un clàssic ja desplaçament a la ciutat esportiva de Vila-real per jugar davant del filial groguet.
Un dels grans handicaps del Nàstic la passada temporada van ser els camps de gespa artificial. Els grana només jugaran tres partits en artificial a la primera volta (Hospitalet, Baleares i Huracán), s’hauran de posar la granota de feina a la tornada amb cinc desplaçaments sobre sintètic (Sant Andreu, Badalona, Cornellà, Eldense i Olímpic), els dos darrers, penúltim i avant penúltim desplaçaments, d’aquells de Marea Grana al complet.
POCS CANVIS
I sí, ha estat un estiu estrany perquè el Nàstic després d’onze temporades ha estat capaç de baixar la xifra d’onze fitxatges: només vuit cares noves són les que presenta l’equip aquesta campanya.
L’aposta per mantenir el bloc sembla encertada i l’equip necessita unes senyes d’identitat pròpies que han estat complicades de veure fins al tram final de l’última campanya. El paper de jugadors com Xisco, Marcos, Rocha, Xavi Molina o el retorn d’un crescut Manolo Martínez han de servir per dotar el Nàstic d’una personalitat marcada durant la temporada.
Pel que fa a les cares noves, s’ha aconseguit una barreja a priori idònia entre experiència i joventut. Noms prometedors com els de Gerard Valentí, Mossa o Cristobal troben l’equilibri en noms consagrats com els de Luismi, Rayco o el “Giganton” Azkorra o els recuperats per la causa Marc i Manolo, Martínez.
Amb tot aquest ventall de possibilitats, el primer maldecap, benvingut, per a Vicente Moreno serà el d’ensenyar la convocatòria de setze jugadors que s’enfrontin aquest diumenge a partir de les set de la tarda al Sant Andreu, al Nou Estadi.
La campanya es presenta també amb interrogants i reptes personals per a Vicente Moreno que davant seu tindrà no només l’objectiu de pujar l’equip a segona A, sinó també el de ser el primer dels darrers sis tècnics granes que comença i acaba una temporada. L’últim en fer-ho va ser també un tècnic valencià, César Ferrando.
Per davant a partir d’aquest diumenge trenta-vuit jornades de lliga, esperem que algunes eliminatòries de copa i els partits que vulgui el maleït play-off.
Per cert, ha estat un estiu estrany gairebé per a tots menys per a la RFEF que segueix tossuda en mantenir els dorsals de l’u a l’onze a segona B i que comença suspenent un partit al grup 1, on Murcia i Logroñés hauran de buscar nova data, pendents del que passi amb l’equip murcià.
Hi ha coses que per molt estrany que sigui l’estiu mai canvien.
