“Això sembla una sauna gai!” diu l’Oriol Grau. No em ve al cap una manera més gràfica de descriure aquella vintena d’homenots suats com una mala cosa embotits al petit escenari de la Sala Trono. Canten, ballen i intenten fer memòria d’un paper que encara està en evolució. Des del pati de butaques la Montse, una de les quatre regidores, va apuntant el text, mentre l’Angie dispara les músiques des d’un ordinador portàtil. L’Amaia Dorronsoro, la coreògrafa, ho observa amb detall i pren nota en una petita llibreta. Falten només dues setmanes per a l’estrena i els assajos de Dames i Vells van a tot gas.
“Des del 15 d’agost assagem gairebé tots els dies. Només fem festa els dilluns i els dijous. I aviat ni això”, m’explica l’Angie. Aquest és el seu nom de guerra. Ella porta, amb mà de ferro, l’agenda de treball. Dames i Vells fa riure molt. Molt. Però els preparatius no són una broma. I enguany menys que mai. Un musical de més d’una hora no s’improvisa amb quatre trobades. I 500 anys no se celebren cada dia.
Ja fa mesos que la Sala Trono bull d’activitat. A l’escenari. I darrere les bambolines. Els assajos van començar al març. “Els tres primers mesos els vam dedicar a preparar les coreografies”, detalla l’Angie. Llavors encara assajaven, com podien, al vestíbul del petit teatre, perquè l’escenari estava ocupat. Ara al vestíbul s’hi acumula el vestuari. Hi ha quatre burres plenes de roba i n’hi ha dues més al petit recambró que fa de magatzem. Són vestits de totes les èpoques imaginables. Perquè enguany Dames i Vells farà un recorregut per 500 anys d’història. “Per sort hem pogut reciclar i reaprofitar moltes peces”, m’expliquen. Però la roba no ho és tot. També hi ha les perruques. I a sobre de les taules s’arrengleren un bon grapat de pròtesis. Enguany a Dames i Vells hi haurà sorpreses monstruoses!
“La primera versió del text la vam acabar a finals de juliol”, explica l’Angie. “Ara ja estem acabant la segona. I segur que encara n’hi haurà una tercera. Ens passa cada any”. Dames i Vells té aquesta dificultat afegida. No se’ls pot escapar res. I aquest setembre es preveu ben mogut. “Només esperem que no es mori cap personatge notable més i que no hi hagi dimissions!”, bromegen.
Prou feina tenen ja sense sorpreses de darrera hora! Dames i Vells mobilitza un equip de gairebé quaranta persones. A l’escenari hi haurà els 13 personatges que configuren l’essència del ball i set figurants. A darrere, compten amb el suport de catorze persones més, entre maquinistes, regidors i responsables de vestuari i perruqueria. Ara ja els arriba l’hora dels assajos tècnics. En faran dos al Metropol i després s’hauran de traslladar a l’Antiga Audiència. Allí es podran acostumar a un escenari més gran i preparar tots els canvis de vestuari, que són constants. Pararan bojos, però l’esforç s’ho val. Les entrades per les 10 representacions ja estan exhaurides. Segurament en programaran una onzena pel dia de la Mercè. El públic els espera. Gentilment em diuen que ha arribat l’hora que marxi de l’assaig. Hi ha coses que s’han de mantenir en secret fins el dia de l’estrena i jo ja he vist massa!! Però no us en penso explicar res. Top secret. Toca Perón!!
