Es fa difícil trobar les paraules justes per descriure les set hores frenètiques viscudes a la Tarraco Arena Plaça aquest diumenge. Esbós rere esbós m’adono que cap resultat final m’acabarà de convèncer, i que no paga la pena encaparrar-s’hi més del compte. Ens hem empatxat de grans castells, i el cronista preferiria una digestió lenta per pair amb més lucidesa la jornada, i tot allò que les colles tarragonines ens han brindat al llarg del cap de setmana. No obstant això, la tasca analítica ja l’acompliran amb més rigor els estudiosos dels castells, amb el pas del temps. Ara la sang domina el teclat, i els dits tremolen recordant “el concurs de deu”.
Sense paraules. La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha superat un nou límit carregant el tres de deu amb folre i manilles, castell tan sols a l’abast, fins ara, de Minyons de Terrassa (2 descarregats i 3 carregats), Castellers de Vilafranca (2 descarregats i 9 carregats) i Vella de Valls (2 carregats). Assolida la fita pels tarragonins, s’ha desbocat a plaça una riuada de llàgrimes, i les veus dels castellers liles s’han trencat entre la cridòria generalitzada. Demà la majoria estaran afònics, però més que satisfets, i començaran a interioritzar, a poc a poc, la transcendència del que han viscut en pròpia pell en aquesta vint-i-cinquena edició del Concurs de Castells de Tarragona, en la qual la Jove ha quedat en tercera posició.
La campanya #TGNde10 sembla que ha sorgit efecte, i són molts els qui aquest matí han despenjat la camisa, després de lustres d’inactivitat, per contribuir a la gesta. Ara mateix penso en Enrique Suárez i Jordi Joan Virgili, companys que feia molts anys que no vestien la camisa de la colla, que normalment caminen pel món procurant no fer gaire soroll, i que han estat donant pit a plaça.
La Jove ha tornat a exhibir capacitat de reacció. Un punt d’orgull, de nervi, que es veu representat en el caràcter del seu cap de colla, Carles Ribas. Durant la diada de Santa Tecla, després de caure amb el dos de nou amb folre i manilles en segona ronda, els liles van plantar el cinc de nou folrat; i aquesta vegada, malgrat que el tres de nou amb folre i agulla ha quedat en intent, Ribas i el seu equip tècnic han optat pel valor, per mantenir el repte de deu latent. Abans de l’èxtasi, els del Cós del Bou ja havien descarregat el nou de vuit i la seva onzena Basílica consecutiva (quin registre!).
Els Xiquets de Tarragona també han demostrat perseverança. La caiguda del dos de nou amb folre i manilles no els ha fet enrere, i a la següent ronda han persistit amb aquesta estructura, que han carregat. Els de la camisa ratllada han completat l’actuació amb dos castells de nou pisos més—el tres i el quatre de nou amb folre—, i han assolit la quarta posició en el rànquing del concurs. Veurem si aquesta capacitat de refer-se i aquest final motivacional es canalitzen amb una darrera embranzida que converteixi Tots Sants en la cirereta d’una temporada en què els de Roger Peiró s’han reivindicat com a colla de gamma extra.
El món casteller viu una borratxera dolça, que esperem que esdevingui crònica, o si més no, que s’allargui unes quantes temporades. Hem vist, entre d’altres, tres castells de deu pisos en una mateixa jornada castellera. Els Castellers de Vilafranca s’han endut per setena vegada consecutiva el primer premi, amb una actuació impecable; i la Colla Vella ha batallat fins a l’última ronda i ha il·lusionat amb l’execució del tres de deu amb folre i manilles i del dos de vuit nét. M’agradaria parlar del “Concurs del Segle (XXI)”, però vés a saber què ens depararan properes edicions, si ningú no afluixa la corda.
Totes les colles, en general, han refermat encara més la certesa de què estem vivint una època castellera extraordinària. A la ciutat de Tarragona podem treure pit. Als èxits de Jove i Xiquets, cal sumar-hi també les passes sòlides fetes dissabte pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, que van fer història bastint el seu primer tres de vuit descarregat, i pels Xiquets del Serrallo, que continuen apujant el llistó, amb el nou de set—amb una enxaneta— i el cinc de set amb l’agulla carregats. Això no s’atura. Tarragona és de 10.
