Aquella plantofada que la mare li va clavar a la galta no l’oblidarà, mentre visqui. Havien sortit junts a passejar pels carrers de la Part Alta de Tarragona, on s’havien
Xavier Brotons: “Hi ha una pèrdua de qualitat en el periodisme casteller”
Xavier Brotons (Vilanova i la Geltrú, 1967) és filòleg clàssic i treballa com a professor de llengua catalana al Centre de Normalització i Lingüística de Tarragona. Des de fa anys, s’ha especialitzat
Adrià Guxens, un cinèfil apassionat del món asiàtic
Adrià Guxens (Tarragona, 1992) és director de cinema, i el passat mes d’agost va ser guardonat amb la Biznaga de plata al millor curtmetratge de cuina en el 23è Festival de
“Tarragona ha de fer un canvi de xip i viure sense complexos”
Agnès Busquets (Tarragona, 1976) és actriu, i enguany l’encarregada de pronunciar el pregó de les Festes de Santa Tecla 2020. Amb una dilatada carrera televisiva, en l’actualitat és molt coneguda
Santa Tecla, El Salvador: dels ‘teclers’ als ‘tecleños’
“Felicidaaadessss Santa Tecla, felicidades, en este día”. És 23 de setembre, són dos quarts de sis del matí, i davant del Palacio Municipal de Bellas Artes de Santa Tecla, El
Àngels Cantos: “Cada peça del Seguici té una manera de ser treballada”
Àngels Cantos (Tarragona, 1971) és escultora i restauradora. Des dels inicis de la seva carrera professional, ha estat vinculada al món de la imatgeria festiva. Per les seves mans, de
Una història paral·lela dels castells i la muixeranga
“Ens havíem oblidat de la mare”. Amb aquest símil, el filòleg català i gestor cultural Jordi Bertran expressa la poca atenció que la historiografia castellera havia prestat, fins al moment,
Pau Ricomà i Vallhonrat (Tarragona, 1957) és l’alcalde de Tarragona des del 15 de juny del passat 2019. És llicenciat en Història i Geografia per la Universitat Rovira i Virgili
El claustre de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona va acordar, el curs passat, que la biblioteca del centre passaria a dur el nom de l’escriptora Montserrat Abelló.
Els qui signem aquest article, Arnau Martínez i Enric Garcia Jardí, som dos joves, a qui potser, amb to paternalista, heu anomenat alguna vegada “millenials”. Aquests dies ens hem manifestat
Quan Josep Ferrer Vilar va néixer al número 12 del carrer Cós del Bou encara no existien els porters automàtics. Aleshores els portals eren oberts i els adolescents enamorats aprofitaven per festejar-hi.
Aquella noia que veus a dalt de l’escenari, vestida de negre, amb els peus descalços i la rialla cristal·lina, porta la història social del flamenc a les venes. De menuda
Laura Palacios, Miquel Maria Biarnés, Francesc Marsal, Manel Saltor, Ramon Profitós, Henar Hernández, Rafael Carrascosa i Vanesa Revuelta són vuit metges que, en els darrers quatre anys, han viatjat a
Jo moriré. Tu moriràs. Ell/a morirà. Nosaltres morirem. Vosaltres morireu. Ells/es moriran. Passegem amb l’infermer i psicòleg Pau Miquel i Diego pel cementiri de Tarragona. A escassos metres de l’ostentació
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. En continuar navegant, considerem que accepta el seu ús. Més informació