Carregant ...

“À la ville de…Tarragona”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el dia de l'elecció de Tarragona 2017 a la ciutat turca de Mersin (foto: Tere Ortega)

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el dia de l’elecció de Tarragona 2017 a la ciutat turca de Mersin (foto: Tere Ortega)

Article de la periodista TERE ORTEGA publicat al número 6 de la revista FET a TARRAGONA:

Les 11.20h i es fa silenci a la sala de convencions de l’Hotel Hilton de Mersin. Ha finalitzat el recompte de vots en una habitació del costat amb l’aleshores gerent del Patronat Municipal d’Esports, Ramon Cuadrat, com a testimoni del moment. Ell ja sap qui ha guanyat però no pot contactar amb l’exterior per explicar el desenllaç.

Fora, les delegacions de Tarragona i Alexandria, cara a cara, aguanten la respiració.

Amar Addadi agafa el sobre de la candidatura elegida i saluda en anglès i francès als assistents. També combina els dos idiomes per iniciar la frase que ha d’acabar amb el nom de la ciutat seu dels Jocs Mediterranis de 2017.

La tensió augmenta quan s’escolta el soroll d’obertura del document.

Els periodistes marquem el track de les gravadores per enregistrar un moment per a la història. Tots tenim al cap aquell ‘À la ville de… Barcelona’ pronunciat per Samaranch a Lausana el 1986.

Però això és Mersin, una ciutat del sud de Turquia on la calor s’enganxa i a les nits no s’hi veu ni un ànima, i el president del Comitè Internacional dels Jocs no dirà mai la paraula que esperem sentir. Haurem de ser nosaltres qui expliquem al món qui ha guanyat.

El dirigent algerià mira el paper i el mostra al públic sense dir ni mu.

La delegació tarragonina salta del seient entre crits i plors.

Tarragona! Crido amb un fil de veu emocionada i insegura. Quina responsabilitat…

I aquella paraula llampa 3 mil quilòmetres i s’escampa per tota la ciutat a través de la ràdio.

La votació ha estat ajustada. 36-34 a favor de la candidatura tarragonina. Abans, tot un treball d’estratègia per guanyar vots fins l’últim minut.

Durant l’assemblea, el president del comitè sirià ha fet un entusiasta i exaltat al·legat en favor d’Alexandria. Ha demanat el vot en bloc de tots els països àrabs. Ignora, però, que resta punts l’amenaça de la incipient revolta armada que viu la zona.

Presideix el comitè Olímpic de Sèrbia, Vlade Divac. El llegendari pivot d’aquella inoblidable Iugoslàvia de Drazen Petrovic ha arribat amb el temps just a l’hotel. Amb la seva visible envergadura ha esvalotat especialment la delegació tarragonina. S’ha volgut fotografiar amb l’atleta, Natàlia Rodríguez, i tots nosaltres amb ell. Encantador.

L’elecció és secreta però en les hores prèvies s’escampa que França donarà suport a Alexandria i que Itàlia es decantarà per la nostra candidatura. Sembla que les repúbliques balcàniques dictaran sentència. Penso en Divac i respiro alleugerida.

Tot plegat, ha fet més incerta una decisió que serà portada l’endemà a tota la premsa esportiva de Barcelona i Madrid. En el viatge de tornada, repassem els titulars digitals.

‘Tarragona Sí’ diu l’Sport i el Mundo Deportivo es decideix per un ‘25 anys després, Tarragona’ que fa clara referència a Barcelona 92.

Més atrevit és el ‘Tarragona arriba a la lluna’ del Marca i totalment afalagador el que escull Europa Press ‘Tarragona és el centre del món’. L’Agència EFE opta per un institucional ‘El poder del Deporte’.

Arribem a l’aeroport d’Adana on coincidim novament amb Divac. Compartim prop de dues hores de vol fins Istanbul, suficients per descobrir que no ens ha votat.

Sèrbia ha donat suport a Alexandria quan hem estat nosaltres els que l’hem saludat i l’hem aplaudit. Una traïció en tota regla.

Aquell 15 d’octubre de 2011 va néixer una il·lusió, la dels Jocs Mediterranis. També va caure un mite de 2’13m.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *