Carregant ...

BUSCANT LA FELICITAT

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Gerard Valentí busca la desmarcada de Lago jr.

Gerard Valentí busca la desmarcada de Lago jr.

El groc és un color càlid, un color que transmet caliu i habitualment, i no sé perquè, transporta a l’estiu i a un estat d’ànim positiu.

El groc però també és el color del malestruc segons expliquen la gent del teatre recordant el color de la roba de  Molière el dia de la seva mort, i segons diu la llegenda.

Els jugadors grana celebren el gol de Rayco. Foto: Nàstic

Els jugadors grana celebren el gol de Rayco. Foto: Nàstic

El groc de l’Olot al Nou Estadi és d’aquells vistosos i apagats, no tant elèctrics, més semblant a l’Alcorcón que al Villarreal o al Dortmund dels 90, per entendre’ns.

Groc que no ha fet canviar la dinàmica habitual, aquella de seguir dominant i patint al mateix temps, però sí que ha tornat a servir per a repetir victòria un cop trencat l’encanteri.

A priori sobre la gespa els dos equips que menys gols han fet en aquesta arrencada de temporada. Sis el Nàstic i sis l’Olot, fins ara.

A la bola de les prediccions  el zero a zero hagués estat el resultat més fiable si ens haguéssim de jugar el pèsol de rigor.

Els de Vicente Moreno però estaven disposats a rebentar estadístiques i tot i necessitar fins a nou ocasions clares de gol per a trobar amb èxit la porteria de Wilfred, els grana  es van acabar emportant els tres punts, gràcies a una assistència de Marcos i a una definició afinada de Rayco.

ENCAIXANT LES PECES

El Nàstic continua generant interrogants i segueix sorprenent que Vicente Moreno no trobi les peces definitives. Davant l’Olot, Manolo al migcentre i Jean Luc a la banda, demostrant aquest últim que accepta millor de moment, el paper de revulsiu que no pas el rol de titular. Marcos ha tornat a ser el nou referència i Ferran Giner fora de la llista.  Potser massa moviments en un equip en construcció ofensiva que segueix generant molt però molt més del que finalitza.

David Rocha treu una falta a la frontal. foto: Nàstic

David Rocha treu una falta a la frontal. foto: Nàstic

Els canvis poden venir marcats per l’àmplia plantilla i entrar en les famoses rotacions,  més pròpies d’equips amb molta càrrega de partits que d’un segona B amb la lliga només en joc.  L’altre lectura és que amb només nou jornades Moreno segueix bellugant les peces per a que el puzle encaixi.

De moment però sembla que els canvis continuen sense solucionar el que pràcticament és l’únic maldecap important de l’equip, la manca de gol.

Això sí, per mirar el got més que mig ple s’ha d’apuntar que aquest Nàstic només ha encaixat quatre gols en els primers nou partits, registre digne de rècord en una arrencada de lliga grana.

La felicitat no existeix mai si ens quedem només amb el que ens manca i no ens quedem amb les victòries”. Exclama un Vicente Moreno resignat a que tot i el futbol que exhibeix l’equip els resultats a casa i el fet de seguir desaprofitant oportunitats sigui com una llosa massa difícil d’apartar.

El Nou Estadi ha tornat a entonar l’Amparito aquell que sona quan les coses van bé i els 3491 espectadors tot i els laments constants per les ocasions perdonades, han acabat celebrant una victòria que farà arribar al Nàstic al derbi davant del Reus com a tercer classificat amb tres punts més que els del Baix Camp.

El groc sempre m’acostuma a transportar a aquells temps en que ens passejàvem per primera i que trepitjàvem camps com el Camp Nou, el Sadar, San Mamés o el Calderón vestits d’aquell càlid groc mostassa.

Potser el groc també és el color de la felicitat que pregona Vicente Moreno.

IMG_9517


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *