Carregant ...

El Pedrolo més fosc

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

IMG_20141103_211540

L’interrogatori de Vida oficial

“Ho veus que passa per no dur calces? Ara seu que et prendrem declaració”. El cor se m’encongeix en veure aquella dona vexada, maltractada i humiliada davant d’un comissari de policia sense escrúpols que l’abdueix en un absurd interrogatori sense fi. És la conclusió de la Vida oficial de Manuel de Pedrolo. Quatre actors del col·lectiu Tecla Smit estan ultimant els detalls de la representació. Acabant de prendre la mida d’un text que mig narren i mig interpreten. Són l’Àngels Sabaté, l’Anton Salvat, el Pau Gavaldà i el Josep Maria Piñol.

Aquest dijous, 6 de novembre, l’estrenen. Al seu propi local d’assaig i per a un públic reduït. Un màxim de trenta persones que els tindran a tocar i podran sentir a flor de pell la cruesa dels relats de Pedrolo. És l’homenatge de la companyia tarragonina al polifacètic i prolífic autor de Tàrrega. L’any que ve farà 25 anys que va morir i per això han cregut que era el moment ideal per recuperar la seva memòria. I ho han fet remenant entre els seus relats més àcids i punyents. A més de Vida oficial, l’espectacle inclou una lectura dramatitzada de Transgressió ritual i la representació d’El bon ciutadà. Aquest darrer conte és el que tanca i dóna títol a l’espectacle. “Sí, hi ha una mà que penja de la paret, però ningú s’hi deu haver fixat”, diu el bon home al director de la presó. Els drames penitenciaris no seran mai el mateix després d’haver vist aquest conte. Tant d’humor negre crema les venes!

Pau Gavaldà és el pres d'El bon ciutadà

Pau Gavaldà és el pres d’El bon ciutadà

A l’assaig de dilluns l’obra ja estava embastada del tot. Preparada pels retocs i matisos de darrera hora. “Allarga-ho més, recrea-t’hi”. El director, Sergi Xirinacs, anava amunt i avall de la sala, ajustant llums, donant indicacions, mirant l’escena des de diferents perspectives. Ell ha parit l’espectacle. Ha escollit els contes i n’ha fet l’adaptació escènica, aprofitant al màxim els recursos narratius i dramàtics de Pedrolo. Hi havia alguna cosa molt cinematogràfica en la seva manera d’escriure. I Xirinacs ho aprofita.

Pedrolo experimentava constantment. Podia escriure un llibre narratiu sense un sol punt i a part, com Domicili provisional. I després construir una història només a partir del diàleg. I funcionaven igual de bé. El seu estil, a més, podia ser molt àcid i punyent. Durant els anys de la dictadura els censors devien anar de cul amb ell! Tant La vida oficial com El bon ciutadà són un atac sense pietat als mals vicis del règim. Però els censors se’n van deslliurar d’aquests dos. Són relats tardans i no es van publicar fins el 1990.

Asseguda en una cadira amb el cul de boga observo l’assaig i em recreo en els detalls del local. Sembla un espai pensat expressament per ambientar aquells contes sòrdids. Tecla Smit té la seu en uns baixos al número 31 del carrer Smit. Al mig una enorme arcada. Les parets de mil colors; mobles vells ­que poden fer d’atrezzo per a mil espectacles; els focus penjats en unes estructures de ferro, que fan d’escenografia i suport al mateix temps. És el seu local d’assaig i, al mateix temps, el lloc on presenten els seus espectacles, abans de portar-los a tombar. Abans de la difícil tasca de buscar bolos.

Un racó del local es converteix en la cel·la d'El bon ciutadà

Un racó del local es converteix en la cel·la d’El bon ciutadà

L’aspiració de Tecla Smit seria poder portar El bon ciutadà al Metropol, com han fet amb altres espectacles. També estudien la possibilitat de fer-lo girar per les biblioteques de Catalunya. Al cap i a la fi, l’any que ve tothom voldrà recordar Pedrolo! Però aquest no és l’únic projecte que Tecla Smit té en agenda. Xirinacs és cul inquiet. El cap li bull constantment d’idees per portar a escena. L’11 de desembre reestrenaran un dels seus textos, Mongetes Fregides. I l’any que ve, volen recuperar Instrucció de sumari  -la relectura dels judicis de Nuremberg que va fer Peter Weiss- i La dona jueva de Bertolt Bretch.

Entretant un grup d’actrius han començat a endinsar-se en la pell de les grans heroïnes clàssiques: Antígona, Electra, Medea, Fedra… El resultat es podrà veure entre les escultures del Museu Nacional Arqueològic. I per arrodonir-ho Tecla Smit també s’ha involucrat en el club de lectura de textos teatrals que promou la biblioteca en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya.

Però la cita més imminent és avui dijous a dos quarts de nou del vespre. I demà divendres, en què El bon ciutadà es representarà de nou. L’aforament és molt limitat i l’entrada gratuïta. Ara bé, hi ha dues guardioles-porquet que agrairan qualsevol aportació que els vulgueu fer. Aquest culatiu, com s’anomenen ells mateixos, necessiten dinerons per tirat endavant els seus projectes!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *