Ningú no discuteix, i menys enguany que estem d’aniversari rodó, l’estada del més gran emperador de tots els temps a la nostra Imperial Tarraco. El gran Gaius Julius Caesar Octavianus Augustus, també conegut simplement com August. Va passar dos anys entre nosaltres, al 26-25 aC. Aquesta breu però intensa etapa va canviar el decurs de la ciutat, és quan es consolida la seva posició com a Capital de la Hispania Citerior.
Quasi dos segles després de l’arribada dels romans a Tarakon, al 218 aC, les excepcionals condicions de l’emplaçament de la oppidum, ja intuïdes pels cartaginesos, esdevenen amb l’ajut d’August, una realitat administrativa. Comença aleshores una voràgine urbanitzadora i constructiva que faran de la Colònia una fidel representació de la Metròpoli, amb alguns elements de magnitud similar, o fins i tot superior al model. August encara va tornar en un altre ocasió a Tarraco, sobre l’any 15 aC, per a visitar les províncies d’occident. Tan forta va ser la seva petjada, que encara avui mantenim les festivitats principals de la ciutat en la època romana, la seva mort, el 19 d’agost, i el seu naixement, el 23 de setembre.
August no va ser l’únic emperador entre nosaltres. Tenim referència documental d’altres dos. El primer del qual tenim constància és Hadrianus o Adrià, que va passar l’hivern del 122-123 dC per a celebrar un conventus per a tota la província. Mentre era aquí, entre d’altres instruccions, va ordenar refer el temple d’August, al capdamunt del recinte de culte, probablement malmès per un llamp.
Sobre el 179 dC va arribar a les nostres contrades Lucius Septimius Severus Pius Pertinax Augustus, aleshores simplement conegut com a Septimius Sever. No va ser emperador fins a catorze anys més tard, però l’any esmentat, i hem de suposar que els següents també, va romandre a Tarraco. Inicialment amb el càrrec d’assessor jurídic del Governador, i molt probablement com a Governador després.
Tot i que no està demostrat, hi ha base suficient com per a proposar altres tres. Just abans d’Adrià, l’emperador Trajà, nascut a Italica, a prop de Sevilla, molt probablement pernoctés a Tarraco, escala quasi imprescindible per anar i tornar de Roma. És una hipòtesi molt factible si tenim en compte la seva gran amistat amb Lucius Licinius Sura, conegut Cònsol i Senador hispà. Recordem la relació familiar directa d’aquest personatge amb el promotor de l’Arc de Berà, un dels nostres preuats elements del Patrimoni de la Humanitat.
Ja propers al final de l’Impreri, a cavall entre els segles III i IV de la nostra era, l’emperador Maximià, Maximianus Herculius, es va fer construir un Palau al costat de Corduba, on va a residir un temps. De confirmar-se aquesta hipòtesi, amb tota seguretat el dignatari hauria visitat l’altre gran centre de l’administració imperial a la península: Tarraco.
Finalment, dins l’especulació plausible, es pot plantejar una estada del gran Juli Cèsar durant la seva campanya a Hispania. Tarraco era una de les principals places fortes que tenien els romans dins la península, de tal manera que en un moment o altre hauria d’haver estat aquí. Possiblement això influí en el nomenament com a Colònia.
Són molts els factors que influeixen en propiciar tan notables visites. Principalment per tractar-se de la capital de la província més gran de l’Imperi. Però també hem de tenir en compte les extraordinàries condicions naturals que reunia la nostra ciutat: mar, aigua, clima, defensa,… Així com la favorable situació geoestratègica, facilitant el control de tota la província i donant-li un port de sortida cap a la metròpoli. Abans dels romans, les bases comercials de fenicis i grecs, havien deixat relegat a Tarakon com un emplaçament secundari, va ser a partir del manifest interès dels púnics en crear una base estable sobre l’antic poblat iber, quan els romans s’adonaren del gran potencial de l’emplaçament. La batalla de Kesse, al 218 aC, guanyada pels romans, va propiciar un canvi total de rumb de la història local, essent també una de les circumstàncies decisives en el desenvolupament de la posterior grandesa de Roma.
Per tot el que s’ha dit anteriorment, la Colonia Iulia Urbis Triumphalis Tarraco, títol concedit per Juli Cèsar, pot vanagloriar-se d’haver estat residència de com a mínim sis emperadors romans. Probablement, donat el seu status diví, van escoltar els consells dels deus del Pantheon, els quals, després de residir aquí abans de l’arribada del homes, van cedir aquestes terres als humils mortals, el mateixos que la seguim gaudint.
Durant aquells períodes Tarraco va ser el centre del món conegut, ara podem cercar un camí més modest però igualment important i esdevenir un dels múltiples centres d’interès de la Mediterrània occidental a nivell cultural, comercial, turístic i, temporalment, esportiu.