Carregant ...

La classe… al bar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

DSCF8671

El professor Ginebra va respondre moltes preguntes del públic

“L’altra dia un col·lega em va preguntar si una paraula que deia la seva mare existia. Li vaig respondre que si la deia és que evidentment existia. Una altra cosa és que sigui normativa o no.” En Jordi Ginebra és professor de lingüística a la Universitat Rovira i Virgili i precisament es dedica a això: a estudiar les paraules vives, aquelles que diem i escrivim surtin o no al diccionari. Algunes fa generacions que s’arrosseguen pel món, sense que cap acadèmic s’hagi dignat a recollir-les. D’altres són de recent invenció i potser duraran quatre telediaris, però formen part de les nostres converses quotidianes. Són els neologismes.

Al cafè del teatre Metropol el Jordi Ginebra parla de tot plegat davant un reduït grup de persones que hi ha anat encuriosides per descobrir “qui fabrica les paraules noves?”. La conclusió és ben senzilla. De paraules noves en construïm tots i ell ens recomana no frenar aquesta creativitat! “Quan els nens s’inventen una paraula sempre els renyem i els diem que aquell mot no existeix. No els hem de cohibir. Deixem-los crear! A més, fixeu-vos que utilitzen els mecanismes correctes de creació lèxica!” I en comença a posar exemples: portugalés, petarderia, ensonat, paper de color mirall…

Les paraules “néixen, creixen i algunes fins i tot moren”, ens diu el Jordi Ginebra. Algunes tenen una vida efímera, són fruit d’un fenomen puntual, una flamarada i s’esvaneixen com el fum. D’altres persisteixen. Fins i tot van adquirint nous significats. Però quan les deixem d’utilitzar, cauen en l’oblit i moren. Ves que se n’han fet de les paraules relacionades amb oficis antics com els basters!

Però per què aquesta necessitat de renovar constantment el llenguatge? D’una banda, és evident que perquè la societat i el món canvien. Apareixen nous fenòmens i objectes i necessitem posar-los noms. El professor Ginebra, però, també destaca la voluntat de rejovenir el llenguatge que té cada nova generació, per diferenciar-se dels pares, per ser més moderns. Ves sinó perquè vam començar a dir birra quan aquí ja teníem la paraula cervesa!

DSCF8667

El públic que va assistir al cafè científic del Metropol

I entre cervesa i cervesa el professor de lingüística ens presenta un estudi en què ha participat i en què s’han buscat i analitzat els neologismes que apareixien a la premsa entre els anys 2008 i 2010. El treball, que es diu “Mots nous en català” ha estat coordinat per tres professores de la Universitat Pompeu Fabra i ja s’ha publicat. Hi han col·laborat vuit universitats dels Països Catalans. I sabeu quina és la conclusió? Esfereiu-vos!! En tres anys la premsa recollia més de 15.000 paraules noves!!! És una autèntica animalada. Penseu que el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans només en recull 70.000!

Potser alguns d’aquests neologismes acabaran entrant al DIEC. D’altres ens recomanaran substituir-los per paraules més nostrades. I és que bona part d’aquestes paraules noves són manlleus d’altres idiomes, sobretot de l’anglès i el castellà. El professor Ginebra explica que per primera vegada a la història trobem més paraules noves que provenen d’altres idiomes, que no pas d’altres mecanismes de creació lèxica com l’ús de prefixos o sufixos.

I sabeu el millor? Alguns d’aquests neologismes són autòctons del Camp de Tarragona. Us en deixo uns quants perquè us recreeu en la nostra pròpia creativitat: desestacionalitzar, cocapitalitat (ehem…), ebrenc, pilaner, castellites, calçotaire, tinetaire, sofrera, romescaire… i el que a mi m’agrada més: juantxi!

El professor Ginebra és el tercer convidat en el cicle de cafès científics que organitza la unitat de Comunicació Científica de la URV. L’aventura va començar al novembre, coincidint amb la setmana de la ciència. La primera xerrada va ser sobre cristal·lografia (el 2014 va ser l’any internacional d’aquesta disciplina), i la segona va ser sobre l’existència (o no) de vida extraterrestre. Em va saber tant de greu perdre-me-la! Els que hi van assistir m’han dit que va ser apassionant… És la primera vegada que la URV s’embarca en aquesta aventura de portar la ciència al bar. En d’altres ciutats ja fa anys que es fa. Per exemple a Barcelona estan institucional·litzades les Beer for Science. L’objectiu és clar: treure la recerca de les aules i els despatxos i apropar-la a la gent d’una manera distesa.

La cita a Tarragona és cada segon dimecres de mes. A les 8 del vespre al cafè del Metropol. La propera trobada serà amb Eudald Carbonell. I després en vindran d’altres que abordaran les mentides de la ciència, l’alimentació funcional, les bombolles immobiliàries, i com el vi estimula ens nostres sentits. Tempta, oi?

DSCF8674

El professor Ginebra mostrant els neologismes a la pantalla


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *