Explica la llegenda que Hèrcules (Hèracles pels grecs) va haver de superar deu treballs com a penitència per purgar els seus crims i penes. Deu treballs que la mitologia es va encarregar de transformar en dotze posteriorment. Segurament la simbologia del 12 en el món romà va ajudar al fet que Hèrcules acabes realitzant precisament una dotzena de proves.
Expliquen els papers que la gran virtut d’Hèrcules més enllà de la força, era la seva persistència. Tot i tenir les gràcies donades per Júpiter, Hèrcules, va voler superar els reptes trobats per mèrits propis. Com si es tractés de les dotze proves, el Nàstic va transformar lesions i sancions en factors favorables per un equip que ha ensenyat les seves ganes constants de ser-hi i persistir.
Prova Decisiva
Els de Vicente Moreno han signat un dels millors partits en unes circumstàncies que si més no a priori, afegien un punt més de dificultat davant un rival directe a la lliga. Els grana han exercit allò que menys els agrada que els facin quan juguen com a locals, i han aconseguit que l’Hércules caigués de ple en la teranyina perfecte teixida per la mare de totes les aranyes.
Després de matar al lleó de Nemea o capturar el brau de Creta, els alacantins s’han quedat encallats en una de les poques proves que el Deú romà no s’esperava.
Vicente Moreno ha jugat amb el factor sorpresa movent fitxes obligades i fent retocs oportuns, com l’enrocament de peces entre Xavi Molina i Xisco Campos, que ha fet que el capità jugués de lateral dret deixant l’eix de la defensa per Xavi Molina i el debutant Pol Bueso.
Pol no ha estat l’únic debut, ja que Sergio Rodríguez també s’ha enfundat la samarreta grana per primer cop i Victor Bertomeu ha tancat la tripleta de debuts en partit oficial.
L’equip amb set baixes, set, ha estat capaç de minimitzar els errors i saber jugar amb l’ansietat i l’angoixa d’un rival obligat que no s’ha trobat còmode a la seva pròpia casa. Cap peça ha grinyolat i com si es tractés d’un engranatge perfecte el rellotge del metòdic Vicente Moreno ha funcionat a la perfecció. Tothom tenia clar quin era el seu paper sobre el taulell i amb una nova arma anomenada contraatac, el Nàstic ha demostrat que també sap fer mal sense atacar. Els deEls grana han tornat a demostrar que la plantilla està equilibrada tot i les moltes baixes. Els de Moreno no han tingut pietat d’un Hércules desprotegit, i això que a la banqueta rival hi seia un dels nostres, Manolo Herrero.
Capítol a banda per l’actuació d’un jugador que podria fer d’Hèrcules a la ficció. Marcos Jiménez de la Espada ha tornat a demostrar que ha de ser el referent ofensiu i que d’ell depèn bona part del joc del pom de dalt grana. El de Pollença amb els dos primers gols del partit s’ha convertit en l’MVP en un encontre on ha brillat el col·lectiu.
Ha estat un dia de copiar la classificació i de mirar i mirar i tornar a mirar les distàncies establertes enfront uns perseguidors immediats que fan la goma quan encara manquen massa revolts per coronar l’Alpe D’Huez.
Els mateixos Déus mitològics haurien signat un moment com el que viu el Nàstic ara. El líder segueix marcant el pasdoble infernal que els rivals veuen passar però que en cap moment s’atreveixen a ballar.
A partir d’ara és qüestió de gestió de sentiments. De tenir clara quina és la meta. De dosificació mesurada per a poder arribar a un final, que segueix ple de noves proves i que cada cop sembla més a tocar.
