“Si ens ho creiem, ens fotran una hòstia que ens faran baixar del Núvol”
X. Molina feb 2015
Una sèrie de dibuixos animats que es va fer popular als anys noranta, situava un superheroi petit i valent, com deia la cançó, damunt d’un núvol per a moure’s d’un lloc a l’altre.
Aquella Bola de Drac, de culte posterior, va tenir amb en Son Goku i el seu núvol Kinton les primeres icones de tota la generació de nens dels vuitanta enganxats a aquells dibuixos animats
Quan Vicente Moreno va arribar a Tarragona ja fa més d’un any no ho va fer damunt d’un núvol, sinó que va fer baixar del núvol a molts dels que vivien permanentment instal·lats en una monotonia de joc i resultats difícils de trencar. Li va costar poc a Moreno però convèncer al grup de què les tossudes matemàtiques encara no ens havien donat per morts. La fàcil teoria del futbol es desmanegava al mateix temps que no arribava la reacció d’un Nàstic que va tocar fons per sortir de cop de qui sap on.
El tècnic valencià i aquest equip han demostrat que estan fets d’una altra pasta. D’un tipus de ferro colat especial que els ha fet més forts a cada bufetada i que els ha fet créixer a un ritme espectacular després de gaudir de l’èxit. Ja no recordo ben bé si en van ser onze o tretze els partits que es van guanyar seguits l’any passat per arribar a aquell play-off maleït. Recordo només les sensacions viscudes i aquelles ganes de guanyar que massa cops acaben decidint en el món del futbol. Ganes de guanyar multiplicades per quatre que aquest any han fet que l’equip tingui un punt de motivació extra a cada tres punts en joc.
El Nàstic dels rècords infinits ha sumat la novena jornada sense perdre i des d’aquella fatídica tarda a Torrent davant de l’Huracan, amb arenga inclosa al vestidor, l’equip ha encadenat set victòries i dos empats. Pot semblar utòpic escriure sobre l’excel·lència que demana el míster, quan les coses funcionen tant i tan bé. Algun cop fins i tot sembla mentida que sigui el Nàstic i que siguem els mateixos que fa pocs mesos estripàvem carnets veient els veïns líders.
20 minuts per sentenciar
Entre fum de calçotades i disfresses de carnaval els de Vicente Moreno han estat capaços de desencallar un partit d’aquells espessos, amb més sensació d’ensurt final que de golejada còmoda. El tècnic grana, pel qual ja aviso professo admiració, ha tornat a llegir a la perfecció el canvi decisiu. No ho ha fet quan s’ha lesionat Giner, segurament era massa aviat, ha esperat que Cristóbal intentés desgastar una mica més un tros de jugador anomenat Zahibo, per buidar la mitja punta i fer que l’equip decidís saltar-se voluntàriament una línia del terreny de joc. Calia anar més ràpid, trencar amb el factor sorpresa i deixar un espai buit on el futbol fes la resta. L’entrada de Gorka Azkorra ha obligat al doble pivot més contundent del València Mestalla a reubicar la seva posició i a fer ajudes als dos centrals. Les línies han quedat partides i el Nàstic ha tornat a demostrar que a l’anada i tornada és on sap liquidar de forma fulminant els seus rivals. Amb vint minuts n’ha tingut prou el líder per deixar clar qui mana ara mateix al grup III de la segona B. Dos gols del reviscolat Lago Jr, un d’ells de penal i un altre del “pitxixi” Rayco, han trencat qualsevol possibilitat de puntuar dels joves jugadors valencianistes entrenats per Curro Torres.
Només un parell de peròs a la jornada. Les lesions que segueixen castigant en excés l’equip, el darrer en caure Ferran Giner, i el fet de no arribar a sis mil espectadors. Potser no cal ser tan ambiciosos a aquestes alçades de temporada i recordar que encara estem a segona B. Veurem si una victòria contundent a casa com aquesta (3 a 1) serveix també perquè l’afició recuperi aquell punt de nervi imprescindible per tornar a sentir el que toca sentir en un camp de futbol. Amb la ràbia amb què s’ha celebrat el pimer gol des de la grada s’ha tornat a sentir aquell swing especial que deixa algun cop el Nou Estadi.
Calculem bé la gasolina que la cursa és llarga i la nostra pròpia dosificació ben entesa és la que ens farà trobar la meta del nostre Dakar particular. Agafeu-vos fort que venen revolts d’aquells tancats i emocions que prometen ser fortes. I sobretot hem de tenir molt clar que de vegades les coses que es gaudeixen més són aquelles que mai prepares.
Ara per ara el Nàstic és enemic només de si mateix i el seu únic enemic es diu Nàstic. Com en Son Goku era l’enemic d’en Son Goku sempre en aquella final del torneig de les arts marcials.
