Diu no sentir-se gaire nerviós, però ja fa dies que assaja la presentació. Amb 75 anys, aquest dimecres 18 de febrer Ramon Marrugat Cuyàs farà la lectura de la seva tesi doctoral i esdevindrà el doctorand de més edat de la Universitat Rovira i Virgili. El treball li ha ocupat els últims quatre anys, un cop es va llicenciar en Filologia Catalana i va deixar en el seus fills la gestió de la Llibreria de la Rambla.
La tesi doctoral de Marrugat es titula ‘L’adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d’Amèrica i llur incidència en la lexicografia’ i l’ha dirigida el professor Jordi Ginebra. L’interès pel vocabulari i la passió per la llengua l’han dut a investigar sobre aquesta temàtica tan específica. “La llengua és un cos viu, subjecte a transfussions i transplantaments que la van modificant”, explica un Marrugat ben tranquil assegut al sofà que presideix la cambra del fons de la llibreria.
El treball que presenta al tribunal no pretén arribar a conclusions, sinó oferir un ampli recull de mots de plantes que obre nous camins per a investigacions posteriors. L’autor no descarta seguir la recerca en el tema, però reconeix que en dependrà de les observacions que li facin els ‘examinadors’. A Marrugat li encanta ‘jugar’ amb la llengua, les metàfores, les endevinalles i les paraules que expressen el mateix però canvien en funció de la zona geogràfica.
Acostumat a pronunciar moltes conferències, Ramon Marrugat ha preparat per primera vegada un power point amb les diapositives que li permetran explicar millor la seva tesi. “Sóc una persona gran, un llibreter i no un venedor d’imatges. Allò realment important és l’expressió oral”, confessa. L’ànima de la Llibreria de la Rambla i permanent activista cultural de Tarragona des de la foscor del franquisme s’enfronta ara a un nou tribunal que jutjarà la seva feina. Ningú, però, li podrà treure ser, fins ara, el doctorand de més edat a la URV. Per molts anys!
Moltes felicitats a Ramon, llibreter insigne, pare de llibreters i “pare” d’escriptors des que els temps eren molt difícils per a les lletres catalanes.
Model de persona feinera, vilafranquí de pedra picada, propagador fervent de la “Filomena” (demaneu que us la canti).
Treballador incansable, ara és coronat amb brillantor per un doctorat que l’honora i ens honora tots.
Visqui per molts anys Ramon Marrugat Cuyàs.
T’estimem, Ramon.
L’enhorabona, Ramon Marrugat. La qual cosa demostra que hi ha vida després de la jubilació. Ho celebro moltíssim.