Estimat director,
El meu avi, un reusenc molt eixerit, sempre em deia que el món és tan boig i canviant que ja està bé, ja, que a la vida algunes es mantinguin sempre de la mateixa manera, que no canviïn. Una d’elles és que el Reus Deportiu sigui incapaç de guanyar el Nàstic. Potser deixarem la famosa crisi enrere, potser el senyor Rajoy perdrà les eleccions, o potser en Pep Fèlix complirà alguna de les seves promeses, jo què sé, però el que sí que sé és que un triomf al derbi és impossible d’assolir per als ganxets.
I mira, amic meu, que a la primera volta encara ho vaig poder entendre, perquè el nostre entrenador va treure un equip que ningú s’esperava i els pelacanyes ens vau passar per sobre, però aquest cop la cosa ha estat una mica diferent. Vosaltres direu que amb un golet n’heu tingut prou per endur-vos els tres punts, però jo em quedo amb els minuts en què un equip que és el líder de la categoria no ha ensumat la bimba perquè l’equip visitant l’ha remenada d’allò més bé.
He vist el partit al vostre estadi, d’ocult, tot i que he pogut saludar el nostre amic en comú, en Quim Pons. Abans del matx, sempre tan mesurat, ell, m’ha dit allò de “què, ganxet, quants us en fotrem, avui?” Home, com que abans del deu minuts ja guanyàveu suposo que més d’un grana es devia pensar que el derbi s’acabaria en golejada, però la qüestió és que en més d’una ocasió (i de dues) he sentit un d’aquells ui, ui, ui, que ens empataran, a la graderia.
Ah, i parlant de la graderia. Un deu per a la vostra afició, que quasi omple el camp. Enguany no he detectat càntics recordant el passat eròtico-festiu de la nostra estimada Mare de Déu de Misericòrdia, i de ganxets en devem haver estat prop d’un centenar. Sí, érem pocs, però potser el fet que les entrades ens les hagueu venudes a 20 euros hi ha tingut una part de la culpa. Que sí, que a Reus us vam fer el mateix, però… No se suposa que vosaltres sou el club gran i presumiu de valors? Doncs home, això de pagar amb la mateixa moneda m’ha semblat més aviat lleig.
I va, sí, per acabar admetré el tòpic. En un derbi, que és com una final, el que compta és la victòria. Una victòria, benvolgut director, que no us heu merescut, si només parlem de futbol. Però mira, et diré el que deia el filòsof del futbol, en Guardiola, que quan puges i puges i puges perquè guanyes i tornes a guanyar, el que de debò passa és que ets més i més a prop de la propera derrota. A poder ser, sisplau, que us arribi al play-off de promoció. Afortunadament, de Llagosteres, per aquests camps de Déu, us en trobareu uns quants.
Ben cordialment,
