Carregant ...

Retrat de Bonavista

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Portada del llibre 'Bonavista: una biografía social', de Federico Bardají, que publica Silva Editorial

Portada del llibre ‘Bonavista: una biografía social’, de Federico Bardají, que publica Silva Editorial

Vinculat des de fa trenta anys a Bonavista, Federico Bardají -un tarragoní que fa d’antropòleg- està a punt de publicar un llibre que és una suma d’històries individuals i col·lectives d’ahir i d’avui d’aquest barri de Ponent de la ciutat. El treball es titula Bonavista: una biografia social i sortirà al carrer el mes d’abril publicat per Silva Editorial.

Bardají ha treballat durant dues dècades en temes de polítiques socials i ha estudiat des dels anys vuitanta l’evolució d’aquesta zona de la ciutat, que sembla tenir vida pròpia al marge del centre urbà. “Sóc bonavistenc a més de tarragoní”, proclama l’antropòleg en un sopar – col·loqui amb una dotzena llarga de persones interessades en escoltar els seus arguments.

Parla amb estima d’aquella Bonavista que neix espontàniament el 1957 en el marc d’un fenomen conegut com a “urbanització marginal”, però sense barraquisme i amb una mínima planificació urbanística que es comprova en els seus carrers rectilinis. Una immigració massiva procedent del sud d’Espanya provoca una necessitat ràpida d’habitatge en una àrea que està a mig camí de Torreforta i La Canonja. El seu moment àlgid pel que fa a nombre de residents serà a mitjans dels 70 –uns 15.000 veïns– coindicint amb la construcció de la refineria.

Bardají valora especialment el caracter combatiu que es viu a Bonavista entre les dècades dels 60 i 70, a l’associació de veïns i l’escola “amb un paper molt important de les dones del barri en primera línia de la lluita reivindicativa”. Segons l’antropòleg, Bonvista “marca l’agenda social i política d’aquella etapa a Tarragona” com ho demostra la protesta de quinze dies contra l’augment del preu de l’autobús, la primavera de 1974, encara sota el règim franquista.

El col·loqui deriva cap a altres aspectes molt interessants de la Bonavista del segle XXI: el desencant polític, la desmobilització veïnal, l’independentisme i l’espanyolisme, la relació del barri amb el centre de Tarragona, el tapeo, la importància del mercat dels diumenges, l’envelliment de la població, les famílies que marxen a viure a altres llocs quan fan força diners, la nova arribada d’immigrants africants i llatinoamericans… Una suma d’elements que mantenen viu un barri amb un caràcter ben marcat.

Segons Bardají, “les noves generacions de Bonavista i d’altres barris de Ponent s’identifiquen cada cop més amb Tarragona, ja no hi ha la distància d’abans, s’hi estan produïnt petits canvis a poc a poc que cal anar observant amb lupa”. Creu que el Nàstic pot ser un dels principals elements aglutinadors de veïns del centre i els barris i lamenta que no tirés endavant aquell projecte de nou estadi a Camp Clar.

L’antropòleg ressalta el potencial artístic i cultural de Bonavista i la seva vitalitat comercial, amb una iniciativa i esperit emprenedor que ha permès la creació d’empreses de serveis, construcció, transports, automoció i hosteleria. Aquests i altres aspectes protgonitzen el relat del llibre, una biografia social, un retrat d’un barri singular que veurà la llum ben aviat. De fet, la primera presentació pública del llibre de Bardají tindrà lloc dissabte 18 d’abril a les 19 hores al teatre del Centre Cívic de Bonavista.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *