Advertisement
Carregant ...

150 anys de tren

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Accés al local de l'Associació Ferroviària de Tarragona, al carrer del Mar (foto: DAVID OLIETE)

Accés al local de l’Associació Ferroviària de Tarragona, al carrer del Mar (foto: DAVID OLIETE)

Els 73,2 quilòmetres de la línia de tren entre Martorell i Tarragona es van obrir a la circulació el 15 d’abril de 1865, un mes després de l’entrada en funcionament, el 12 de març, del tram d’Amposta a Tarragona que pujava des de València. Nou anys abans, el 1856, s’havia inaugurat l’estació de la ciutat, amb motiu de l’obertura de la connexió amb Reus.

Com s’esdevenia a la resta del país, fou el capital privat el que va impulsar la construcció del projecte d’unió definitiva amb Barcelona, que va patir constants problemes financers, burocràtics i de planejament (la mateixa història de sempre). Després de un estira-i-arronsa entre el banquer Jaume Ceriola i l’empresari Magí de Grau i Figueras, que havien demanat la concessió del pla, el 1853 es va constituir la societat Caminos de Hierro del Centro (CHC), que no va començar les obres fins al 1861 i que va trigar quatre anys més a acabar-les. Durant aquest període de temps, va canviar de denominació social per dir-se Sociedad de los Ferrocarriles de Tarragona a Martorell y Barcelona (TMB). Segons els documents de l’època, els treballs es van pressupostar en 80.105.234 rals i només en un any hi van participar 2.385 homes, amb 293 carros i 43 cavalleries, i 500 militars.

Material cedit pel col·leccionista Xavier Gavaldà que forma part de l'exposició 'Pugem al tren' que es pot veure al Tinglado 1 del Port (foto: COIA ESCODA)

Material cedit pel col·leccionista Xavier Gavaldà que forma part de l’exposició ‘Pugem al tren’ que es pot veure al Tinglado 1 del Port (foto: COIA ESCODA)

Inicialment, el recorregut tenia onze estacions: Tarragona, Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, l’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, la Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell. Després s’hi van afegir Sant Vicenç de Calders (inaugurada el 1887) i el baixador de Lavern-Subirats. Quan es va estrenar, tot el tram era de via única, i les locomotores de vapor, alimentades per carbó. La primera màquina elèctrica no hi va circular fins al 1956.

Seguint la filosofia original del tram Martorell-Tarragona, la commemoració del seu 150 aniversari ha sorgit de la iniciativa privada i la societat civil. Amb aquest fi, s’ha creat una comissió organitzadora integrada pel Centre d’Estudis Penedesencs, l’associació Arboç Activa’t, l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, els Amics del Ferrocarril del Penedès, el Centre d’Estudis d’Altafulla, el Centre d’Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, l’Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província i Memòria Ferroviària de Tarragona. Les administracions i la mateixa Renfe hi participen de forma testimonial, amb l’excepció del Port de Tarragona, un dels organitzadors de l’exposició que es fa durant tres mesos al Tinglado 1.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *