Advertisement
Carregant ...

DIVUIT ANYS MÉS TARD, CAMPIONS!

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els Orgull Grana han enviat el seu missatge clar abans de començar el partit. Foto:FetaTarragona

Els Orgull Grana han enviat el seu missatge clar abans de començar el partit. Foto:FetaTarragona

Un gol de Quique Garcia va donar l’última lliga que el Nàstic havia guanyat fins ara. El central tarragoní va marcar davant del Castelló una primavera de l’any 1997 i va certificar el primer lloc per aquell Nàstic de Jordi Gonzalvo. Aquell que com deia el Patxi “va obrir la llum perquè altres pocs anys més tard aconseguissin l’ascens”.

Plantilla de la temporada 96/97. Foto:Tinet

Plantilla de la temporada 96/97. Foto:Tinet

De fet el mateix Quique Garcia es va treure l’espineta dels play-off de Gonzalvo, on el Nàstic no va pujar, amb l’ascens a segona A de la mà de Josep Maria Nogués un juny del 2001.

D’aquell gol de Quique i d’aquell títol ja en fa divuit anys. L’any 1997, Eudald Carbonell rebia el premi Princep d’Astúries, moria Lady Di, es publicava el primer Harry Potter i Port Aventura posava en marxa l’”Stampida”.

No vivíem enganxats a les xarxes socials, que no existien, i internet era un invent que començava el seu camí a l’Estat espanyol.

Divuit anys més tard segurament molts hauran vist a Twitter la victòria del Nàstic i hauran escoltat el partit per internet. Molts hauran compartit les emocions de ser campions enviant un Whats App. D’altres hauran penjat un missatge al Facebook amb una bona fotografia per il·lustrar un dia històric.

En essència el futbol segueix sent aquell esport de Definir, Gestar, Recuperar i Defensar. Les quatre accions més bàsiques i on s’acostuma a definir aquest esport. Quatre accions que el Nàstic de Vicente Moreno té més que assumides i interioritzades i que els mecanismes de conjunt executen a la perfecció.

Els grana han sumat un títol que ja es van merèixer l’any passat i que només és conseqüència d’una feina ben feta i que els ha portat a ser el millor equip i de llarg de les dues últimes temporades. Aquest equip acostumat a batre rècords segueix escrivint pàgines i pàgines als llibres d’història i un comença a pensar que aquest equip per si mateix ja és història del Nàstic. Tothom és conscient que els grana només han aconseguit un títol més honorífic que real i que ara manca rematar la feina amb el premi gros i amb el clar objectiu d’aquesta temporada, que no és cap altre que l’ascens a segona A.

Xisco Muñoz, David Rocha i Luismi ballant a la celebració a la gespa. Foto:Joan Alfons López

Xisco Muñoz, David Rocha i Luismi ballant a la celebració a la gespa. Foto:Joan Alfons López

La victòria per 2 a 1 davant d’un dels pocs rivals que fins ara havien fet trontollar al Nàstic actual ha servit per a sentenciar un títol que estava sentenciat moralment. La consecució per la via ràpida del campionat serveix per seguir fent créixer una gana insaciable d’un equip massa ferit que recorda allò que va perdre fa poc més de 300 dies.

Els de Vicente Moreno necessiten ajustar a la perfecció la dosi important d’eufòria i aquella calma que porta implícita el tècnic grana per a trobar el puc exacte de maduresa, aquella que doni a l’equip l’equilibri necessari per afrontar l’eliminatòria de play-off amb més garanties d’èxit.

S’ha de saber gestionar la ràbia acumulada de Llagostera i canalitzar aquell esperit de lluita i entrega que ha mostrat l’equip aquesta temporada. La dosificació de la plantilla i el punt exacte de maduresa que ha de trobar el Raúl o bé aquella jugada a pilota aturada perfecta que ha de dissenyar l’Adolfo.

El Nàstic és ara mateix amo i senyor del seu destí i del seu futur més immediat. Els grana tenen tres jornades per gaudir del passadís de campions que han de rebre a Xàtiva, Vila-real i al Nou Estadi, abans d’afrontar una eliminatòria a doble partit on seguint la filosofia d’aquest equip guanyador no s’hi valdrà deixar escapar la primera oportunitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *