Carregant ...

Passadís amb estirada d’orelles

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Sortida del Nàstic a la Murta amb el passadís dels jugadors valencians. Foto:Joan Alfons López

Sortida del Nàstic a la Murta amb el passadís dels jugadors valencians. Foto:Joan Alfons López

A Xàtiva ja no sonen ni els carrers blancs del Raimon, ni els teuladins o el perfum de la vesprada a l’Albareda de Feliu Ventura. Ara és temps de “el caloret, com diu la Rita” en veu d’un aficionat d’aquells de sempre.

Un aficionat que es podria dir Joan, anar amb un botó de la camisa descordat i estar sol en un dels gols de La Murta, veient el partit sense massa interès. O situar-se sota una pissarra d’aquelles de tota la vida que encara serveix per apuntar les alineacions.

El PP de València ha suspès dels seus càrrecs a l'alcalde de Xàtiva, president de l'Olímpic i president de la Diputació, Alfons Rus que obre els braços sota l'atenta mirada de Josep Maria Andreu. Foto:JAL

El PP de València ha suspès dels seus càrrecs a l’alcalde de Xàtiva, president de l’Olímpic i president de la Diputació, Alfons Rus que obre els braços sota l’atenta mirada de Josep Maria Andreu. Foto:JAL

Trenta-set graus en tenen la culpa segurament. Una calorada de por que fa que els diferents mitjans que salten al camp per a enregistrar imatges enfoquin més a la llotja on hi és Alfons Rus que no pas cap a la gespa on el Nàstic salta pel mig d’un passadís històric.

El darrer passadís data ja de l’any 2006 en aquells anys de vins i roses quan els grana celebraven l’ascens a primera la segona setmana de juny al Nou Estadi.

Més enrere hem de buscar l’únic que li han fet al Nàstic com a campió l’any 1997.

El moment històric queda deslluït per la calor, per l’estadi, pel poc ambient de tarda de futbol, per Alfons Rus i per la samarreta negra del Nàstic, que no surt a la gespa de vermell per motius de logística.

Vicente Moreno ha mogut peces a l’onze i ha fet entrar a jugadors amb menys minuts i el que segurament desconcerta més al bloc, jugadors amb pocs minuts junts. És cert que aquest equip ha demostrat que els reptes i els canvis el motiven, però la xafogor i la post celebració fan que els de Moreno surtin a la remodelada gespa artificial de Xàtiva amb aquell puntet menys de motivació. Aquell que serveix perquè un equip endollat i amb els millors registres de les últimes cinc jornades et passi per sobre sense contemplacions.

Vicente Moreno ha demanat una estirada d'orelles per l'equip. Foto:JAL

Vicente Moreno ha demanat una estirada d’orelles per l’equip. Foto:JAL

Alguns ho etiqueten com a toc d’atenció, el míster demana una estirada d’orelles i el president marxa amb un mig somriure mossegat després de veure segons ell mateix una derrota dolça.

L’equip aquest cop s’ha descompensat i fruït de la inèrcia s’ha deixat anar. El Nàstic no ha sigut aquell equip que combat qualsevol pilota i en qualsevol circumstància, els grana han estat un equip vulgar sense la identitat necessària per a sumar en un dels camps més complicats ara mateix de la categoria.

Quedarà com anècdota de la derrota que un tarragoní s’ha col·locat la senyera al braç esquerre i durant quaranta-cinc minuts ha exercit de capità molts anys després.

Xavi Molina ha lluït el braçalet de capità del Nàstic que ha saltat a la gespa amb passadís. Foto:Jesús Sarmiento

Xavi Molina ha lluït el braçalet de capità del Nàstic que ha saltat a la gespa amb passadís. Foto:Jesús Sarmiento

Tants anys que costa recordar el darrer jugador de casa que ha estat capità grana.

La situació a la classificació i el campionat conviden a ser tolerants amb una derrota ni que aquesta sigui per 4 a 1 i amb el públic de La Murta cridant allò de “Campions, Campions”.

Els de Vicente Moreno tenen massa clar quin és el seu objectiu i saben prou bé que el seu partit no es juga a Xàtiva, ni a Vila-real. L’equip dels rècords és conscient que li queda encara un xifra per batre (75) i un objectiu per assolir.

La derrota és insignificant, és d’aquelles per treure ferro, però que ha de servir per a tenir a tothom emetent i per a fer despertar a aquells que per un moment hagin decidit apagar el despertador i fer cinc minuts més de migdiada.

Finalment el darrer passadís el reserva l’afició del Nàstic amb l’aire robat del pit pels aficionats de l’Olímpic i per el seu darrer homenatge a Xàtiva com ara sí que cantaven Raimon i Feliu Ventura.

A la tribuna principal un seguidor especial, un d’aquells referents del Nàstic més contemporani, Abel Buades, ens diu que tranquils quan abandonem el camp. Abel amb aquell to tranquil de jugador que mai s’accelera,  afirma contundent que el més important per aquest equip encara ha d’arribar. A l’hora el migcentre valencià regala la imatge al costat del que va ser company inseparable de les grans tardes d’ascensos, Manolo Martínez.

Abel i Manolo van compartir ascensos de segona B a segona A i de segona A a primera. Foto:FetaTarragona

Abel i Manolo van compartir ascensos de segona B a segona A i de segona A a primera. Foto:FetaTarragona

L'afició del Nàstic ha acompanyat a l'equip a Xàtiva per veure el passadís. Foto:JAL

L’afició del Nàstic ha acompanyat a l’equip a Xàtiva per veure el passadís. Foto:JAL


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *