Advertisement
Carregant ...

Quan la química et canvia la vida

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

IMG_1396

Jordi Prades, segon per la dreta, en una de les seves estades preparatòries a Alemanya.

Quan, fa dos anys, el Jordi Prades estava estudiant segon de Química a la URV, el van avisar d’una oferta irrenunciable per accedir a BASF a través de l’FP. No s’ho va pensar. Va presentar el currículum sense esperances, però va anar superant proves de selecció. La seva tutora a la URV li va donar l’empenta definitiva amb una frase que, des de llavors, li ha quedat gravada a la memòria: «Tranquil, que la universitat no tanca». I els objectius s’assoleixen.

Un cop acceptat a la FP, va començar una aventura conscient, d’entrada, que si res no fallava acabaria amb final feliç: l’estiu de 2015, cap a Alemanya. Abans, però, dos anys durs: estudis a l’Institut Comte de Rius i classes diàries d’una hora i mitja d’alemany. Matí i tarda dedicats a un projecte de futur. Preparant un canvi de vida que va afectar també les seves aficions. Per al Jordi, el futbol era la seva vida… i ara ho és la química. Va renunciar a jugar a Segona B amb el Reus Deportiu però no va dubtar a seguir amb la pilota als peus: primer al Vilanova i més tard al Catllar, a la Primera Catalana. «Hi havia dies que sortia de casa a les 8 del matí i arribava gairebé a les onze de la nit!», exclama.

Un camí dur on els seus companys del curs han estat claus: «en total som 18 i quan un es desespera, l’altre l’anima». Gairebé una vintena de joves tarragonins que, com el Jordi, se’n van a provar sort a Alemanya. Fins a finals d’any estaran en pràctiques i a partir del gener, BASF els farà contracte fix. Un canvi de vida amb totes les lletres. Viuran al mateix bloc de pisos d’un municipi alemany, Ludwigshafen, on BASF seguirà amb el tracte «immillorable», explica, que els ha donat fins ara, també en les visites preparatòries que han fet al país germànic, on ja tenen una colla d’amics amb els quals parlen via Skype.

Una oportunitat d’or que representa un gir radical a les seves vides. Es veu a Alemanya per sempre? Tothom li pregunta el mateix. «M’ho plantejo com un Erasmus. No sé quant temps m’hi quedaré, aniré fent mentre em trobi còmode!», apunta.  Deixa els amics però s’endú la parella. I la família, que també es queda a Tarragona, té, com molts pares amb fills de 25 anys, el cor dividit: la distància dol però la qualitat de vida és el millor que els pot passar als seus fills.

Se sent part d’una fuga de cervells? «Seria injust», explica, «les condicions amb què me’n vaig a Alemanya són privilegiades i el mèrit el tenen els joves de la meva generació que hi van amb una mà al davant i l’altra al darrere». La sensació, però, és de desaprofitament. Milers de joves deixen enrere la seva terra – ara, una vintena de tarragonins. Formats aquí i aprofitats a fora, sense que a cap autoritat sembli importar-li. Potser hem normalitzat la situació. «O potser no interessa que la gent formada es quedi», apunta el Jordi.

El 31 d’agost un avió el portarà a Alemanya. Tot un canvi de vida que és la conseqüència d’un gir, d’una oportunitat, nascuda fa dos anys però treballat cada dia. Un premi que és treballar del que li agrada al millor lloc possible. Un tarragoní que marxa però que acompleix somnis. Un exemple d’una generació sovint criticada però que, de tant en tant, ens dóna meravelloses mostres d’èxit a base d’esforç.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Quan la química et canvia la vida”

  1. Xavi TGN ha dit:

    Gerard: hauries de fer una ullada i repassar les normes de puntuació, em sembla. Jo mateix pateixo deficiències en l’escriptura semblants: vicis que vaig incorporant sense adonar-me’n per comoditat, pressa, confusió amb altres llengües que utilitzo…
    Vull dir-te amb això que no és una crítica ‘cabrona’ ni molt menys: és un suggeriment humil de millora que em sembla que milloraria força la facilitat de lectura i comprensió dels teus articles. Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *