Vint-i-cinc anys explicant una història desconeguda. Gràcies a ells, de fet, cada cop una mica menys. Fructuós era tarragoní, de la Tàrraco tardoromana: d’aquella que, a la segona meitat del segle III, va començar a perseguir els cristians – com a tot l’Imperi – per creure en un Déu més que no pas en l’emperador. Eren heretges de Roma. Fructuós – explica la història, recollida a la Passio Fructuosi – va ser martiritzat l’any 259 a l’amfiteatre.
Un dels grans personatges de la història tarragonina, doncs, que segueix sent encara ara desconegut per força inquilins de la ciutat. Ho és, però, una mica menys que fa uns anys. Molt menys que el 20 de gener de 1990. Va ser aquell dia, a la catedral de Tarragona, quan un grup d’amics de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau es va decidir a representar, per primer cop, la Passió de Sant Fructuós. Arrencava un quart de segle de difusió de la història dels tres màrtirs tarragonins: Elogi, Auguri, i el mateix Fructuós. Des de llavors i fins avui, 25 anys de representacions a l’amfiteatre que aquest cap de setmana també s’han traslladat a les voltes del circ i a la necròpolis, amb eines innovadores que han permès difondre encara més el relat.
«Hem fet molta feina però seguim amb la mateixa il·lusió per tirar endavant» apunta un dels actors, en Marcel Pallejà, que ho és des del primer dia. El perquè d’aquesta implicació tan duradora el té claríssim: «fe, amistat, teatre i tarragonisme», explica. Destaca la qualitat humana del grup que representa la Passió i que forma l’Associació Cultural Sant Fructuós: «som una colla molt assentada i estable». En la mateixa línia s’expressa el seu company Jesús Blanco. Un quart de segle sent el principal protagonista de la Passió: el Fructuós de l’obra ha vist, en primer pla, com s’ha teixit el contingent humà de l’associació. «És un projecte altruista, que hem aconseguit que esdevingui interparroquial i que ha acabat teixint un grup molt consolidat i ben avingut», relata Blanco.
El repte, però, és ser capaços de fer trascendir el missatge cap enfora: arribar a la ciutat i difondre la figura dels màrtirs tarragonins. Blanco ho té clar: «són personatges locals, d’una importància considerable a la història de Tarragona i, tot i representar la Passió durant 25 anys, molta gent encara no coneix la seva història». Pallejà és més optimista i creu que «bona part dels tarragonins i les tarragonines tenen assumit qui eren Fructuós, Elogi i Auguri, però sempre cal arribar a més gent».
Sigui com sigui, consideren que la tasca que fan té encara molt recorregut. «Hem de potenciar el patrimoni històric de la ciutat perquè és el que dóna vida a l’arqueològic», comenta Blanco, que assegura que seguiran «dedicant temps a aquesta feina, mentre sigui ben acollida i faci un servei a la cultura de Tarragona». Un enriquiment que, segons explica, també és personal: «Fructuós ens ensenya a obrar fins a les darreres conseqüències, a no defallir, a ser nosaltres mateixos, amb les nostres idees fins al final». Un idealisme com el de l’Associació, el motor incansable d’una història cada cop més reconeguda gràcies a la seva labor.
