Carregant ...

Pelacanyes a les teles de “la villa y corte”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Boronat i Poblet, a Cuatro i La Sexta, respectivament. (Fotos: Cuatro / Pinterest)

Aleix Poblet i Danae Boronat, a La Sexta i Cuatro, respectivament. (Fotos: Pinterest / Cuatro)

Ronden els 30 anys i són periodistes. Viuen a Madrid però són tarragonins dels de debò. Aleix Poblet i Danae Boronat són dues de les cares que podem veure sovint a les televisions estatals. Ell, als informatius de la Sexta. Ella, al capdavant, durant l’estiu, de Deportes Cuatro. Ni la pantalla ni la capital, però, els han fet perdre els seus vincles amb Tarragona. L’Aleix és un dels participants més infal·libles del Carnaval de la ciutat i és un dels “tarragonins de tota la vida” nominats a banyar-se a la Watermelon Pool d’enguany. La Danae havia fet vida al Nou Estadi i la Mercè passada va ser la padrina del pilar caminant dels Xiquets del Serrallo.

Dues trajectòries d’arrel tarragonina que han pogut establir-se a la capital d’Espanya. Els primers passos van ser a casa. La Danae no oblida com va simultaniejar la seva feina a Ràdio Nacional d’Espanya i a Onda Cero. Poc després, ja va deixar la ciutat per treballar cinc temporades a Deportes Cuatro. Ara en presenta la versió estiuenca després d’un pas per 13TV. Posa la cara a un programa “natural, espontani i sense guions”, on es troba molt còmoda. Una progressió diferent a la de l’Aleix: després de col·laboracions al món de la comunicació, va treballar dos estius a Punto Radio Tarragona i va fer el salt a La Sexta a través d’una professora de la universitat on cursava Periodisme, a Madrid. D’això ja en fa més d’un any.

A Madrid hi treballen, hi fan vida i exerceixen d’ambaixadors del seu ADN. Del seu “tarragonisme”. Són prescriptors de la ciutat. I coincideixen: és la gran desconeguda. A Tarragona li manca projecció i a un li recorda les paraules de la Helle Ketner a la presentació del darrer número en paper del Fet a Tarragona. “Aquí ningú té ni idea que els Jocs Mediterranis de 2017 se celebraran a la ciutat”, explica l’Aleix, a tall d’exemple. “L’ombra de Barcelona és massa llarga i qui arriba a Tarragona ho fa per casualitat”, apunta la Danae.

La percepció és que ben poca gent fa cap a la ciutat expressament i que molts hi arriben “de passada per anar a Salou o perquè algun amic té una casa a prop”, segons la Danae que també explica, altrament, que qui ve se n’enamora. “És una ciutat amb encant, no deixa indiferent i els madrilenys que hi han estat així ho manifesten”, coincideixen a dir. La Danae apunta a l’àmbit dels esports: el Nàstic “sona i cau simpàtic“. El fet d’haver estat a Primera Divisió ara fa vuit temporades hi ajuda, així com haver tingut a les seves files “un madridista com Portillo“.

“Del procés? Els madrilenys n’estan cansats!”, assegura l’Aleix. Explicar Catalunya té un plus de complexitat en la situació actual de la relació Catalunya – Espanya. “Se’n parla molt, els mitjans en van plens, però la gent del carrer està esgotada de sentir declaracions i contradeclaracions de polítics d’aquí i d’allà”, apunta el periodista. La Danae en té una percepció diferent. “Crec que sí que hi ha interès en saber què en pensem els catalans: són tafaners i a mi em pregunten quina és la meva posició”, explica. A l’entorn de la periodista hi ha “sorpresa, intriga i incertesa sobre si tot plegat tirarà endavant”. La part negativa, apunta, és el relat que arriba: sovint hi ha manca d’informació i és tergiversada, de manera que proliferen tòpics com ara la persecució del castellà.

Dos catalans a Madrid que ens ofereixen una òptica singular del país i de la ciutat. Com un mantra que es va repetint, el procés satura i arriba en dosis informatives que sovint justegen de rigor. Tarragona, en canvi, no pren protagonisme i continua sent la gran desconeguda de Catalunya. Mentrestant, joves de la ciutat continuen fent carrera a la capital de l’Estat i posant cara a hores de televisió: meravellosa caixa que serveix de gota malaia pel procés però que encara no ha pogut fer sortir de l’ou a Tarragona. Potser els Jocs, potser el Nàstic. O potser els mateixos tarragonins que, escampats pel món, es converteixen en l’aparador d’una ciutat encara desconeguda. El que sembla és evident: Tarragona té deures.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “Pelacanyes a les teles de “la villa y corte””

  1. Elena Grima ha dit:

    Enhorabuena por el articulo.
    Me he sentido muy identificada, yo también soy una tarraconense que llevo 3 años en Madrid, encantada de la vida pero con una nostalgia y añoranza terrible… Comparto las sensaciones de Aleix y Danae, poco se sabe por “la villa” de la eterna Tarraco Imperial, quien la conoce es porqué han visitado Salou y algo han oído de paso y también conozco aunque son los menos los que se han dejado enamorar por la maravilla de nuestras playas, nuestra historia, el sabor de nuestra gastronomía y la buena gente ( que en tenim molta i de molt bona!). Pero si es cierto que nos promocionamos muy poco, somos unos desconocidos por la sombra que nos hace la famosa del mapa; Barcelona.

    Y respecto al proceso, bien poco se habla por aquí que ya bastante tienen (y tenemos) con aguantar todo lo que nos roban ( que aquí Espanya també ens roba) no es un tema al que los Madrileños preocupe en demasía por lo que sus opiniones son escasas y no hay mucho más allá del cansancio del mono tema que llega desde Cataluña.

    Un saludo a la ciudad más bonita del mundo,
    Ens veiem aviat que ja arriba la festa petita! AIGUA!!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *